Arreplec de virolla per a ‘Cada dia un mot’. Juny 2020
 

 

Informació general sobre la campanya

 

Grups  0 (13,13€+)  ·  I (19,19€+)  ·  II (25,25€+)  ·  III (36,36€+)

  
 

0. Per als donatius de 13,13 euros o més (ref. 01-09)

Ref. 01
Un pam de llengua
Una tria d’articles d’InfoMigjorn
Centre de la Cultura Catalana (Andorra)

Sabeu quants articles sobre llengua catalana s’escriuen cada setmana des de Salses a Guardamar i entre Fraga i Maó? Cada setmana, InfoMigjorn ens ofereix una acurada selecció de tot el que es publica perquè no ens passi res per alt. Un pam de llengua presenta una recopilació encara més agosarada: hem intentat triar uns quants articles que ens han semblat prou representatius. Hi trobareu escrits de Jordi Badia, Gabriel Bibiloni, Emili Boix, Joan Bosch, Xavier Bosch, Magí Camps, Maria Cucurull, Enric Duran, Mercè Ibarz, Albert Jané, Carme Junyent, Josep Lacreu, Leo Giménez, Miquel Àngel Llauger, Joan F. Mira, Mònica Montserrat, David Paloma, Josep Pla, Albert Pla Nualart, Núria Puyuelo, Eugeni S. Reig, Carme Riera, Maria Rodríguez Mariné, Marta Rojals, Francesc Serés, Joan Solà i Teresa Tort, amb un pròleg de Pau Vidal. De tot el que s’ha s’escrit sobre llengua, n’oferim un pam, perquè per posar-nos al dia cal que anem a pams!
   

Ref. 02
Les tombes buides
Marc Masdeu
I Premi de narrativa Món Rural
Cossetània

Les tombes buides és un recull de vuit narracions que es poden llegir de manera independent i que, a la vegada, estan relacionades pels personatges i les tribulacions que hi apareixen. Els relats, escrits en monòlegs interiors que van de l’esperpent al melodrama, ofereixen una visió agònica i rocambolesca de l’escenari on se succeeix l’acció. Tots giren a l’entorn d’un protagonista principal que departeix la seva vida amb els familiars i els veïns del mateix poble on sobreviuen.

 

Ref. 03
La gana de l’artista. Divagacions sobre art
Antoni Llena
Edicions 62

La gana de l’artista és un afany d’impossible, una infinita fam de buit. Aquesta és la premissa de la qual parteixen les reflexions que Antoni Llena ens proposa en aquest llibre doblement singular. Singular, d’una banda, perquè constitueix una lloable excepció en aquest temps en què els artistes (de tots els rams) són tan refractaris a manifestar-se sobre les seves conviccions creatives i socials com a exercir la crítica de l’obra pròpia o la dels seus col·legues. I singular, d’altra banda, perquè, davant de la mixtificació que impera en l’art contemporani —que ha tendit a confondre valor amb preu, públic amb mercat i crítica amb argúcia ideològica—, La gana de l’artista reivindica el paper primordial de l’emoció, que ha estat sempre, i no ho pot deixar de ser, el fil que lliga el creador amb la seva obra i també el fil que nua l’obra d’art amb el seu públic. En darrer terme, és aquest mateix fil el que uneix, donant-hi una extrema coherència d’intenció, les divagacions intel·ligents i singulars d’Antoni Llena sobre l’art, els artistes, els museus i la política i la pròpia tasca creadora. 

 

Ref. 04
Un títol de la col·lecció «Genial!»
Quatre ulls sense ulleres, Plou a bots i barrals o bé Com tres i dos fan cinc 
Mercè Ubach, il·lustracions de Maria Palet
Publicacions de l’Abadia de Montserrat

«Ens trobem davant d’“Un nou gènere literari infantil: el conte lingüístic”. Potser més d’un lector se sorprendrà d’una afirmació d’aquestes característiques, però li hem de dir que ens sembla prou encertada, i el convidem a llegir-los per cerciorar-se’n. Són contes breus, de base realista, sempre amb tocs d’humor i, sobretot, amb una càrrega lingüística importantíssima, ja que la llengua és vista i presentada com un joc, com deixa ben clar el pròleg, pràcticament comú a tots tres volums; un joc potent, variat i divertit que és a la base de la creació literària, com pretén —i aconsegueix— de transmetre als lectors. […] Benvinguda, doncs, aquesta nova col·lecció, que recomanem de llegir i, sobretot, de compartir, sigui en família, a l’escola o a l’esplai, ja que ens sembla la millor manera de treure un bon profit d’aquests “contes lingüístics”» (Pere Martí i Bertran, «La llengua, molt més que un joc, però també», InfoMigjorn, 18/09/2018)

Un tast a RodaMots

 

Ref. 05
Un títol de la col·lecció «Mots vius»
Diversos autors i il·lustradors
Barcanova

«Es tracta d’uns llibrets originals que estimulen al lector a jugar amb els mots i, per tant, la presència dels aspectes lúdics és constant així com les ganes dels lectors a participar en les diverses propostes que els presenta cada títol. […] La col·lecció permet ser utilitzada a l’aula com a eina per construir frases enginyoses, rodolins, jocs de paraules i, sobretot, fruir del llenguatge de forma senzilla i divertida. Una bona iniciativa de l’editorial Barcanova que facilita, d’aquesta manera, que les paraules omplin les aules i ajudin així a formar lectors» (Josep Maria Aloy, «‘Mots Vius’, una col·lecció on el centre d’interès són les paraules»)

 

 
Ref. 08
Llibre sorpresa

Un llibre a l’atzar dels que oferíem de regal durant els arreplecs anteriors (2007-2017). Deixeu-vos sorprendre!

 

Ref. 09
Llibre sorpresa infantil

 

 

I. Per als donatius de 19,19 euros o més (ref. 11-19)

Ref. 11
Els mots (t)robats
Jordi Palou. Pròleg de Joan-Lluís Lluís
Xarxa de Mots

Per què diem (o dèiem?) l’oasi català? Quins sinònims tenim per ‘morir-se’? Què és ser carrincló a Lleida? Els cabells com els voleu: rinxolats, ben clenxinats, amb serrell o amb una bona forra? Quina diferència hi ha entre vil·la i vila? Com diem amb l’ai al cor en anglès? Per què en algunes bandes diuen guilla i en altres guineu i encara en altres rabosa, si parlem de la mateixa bèstia? Quins superlatius podem formar amb el sufix -èrrim? Com és que ja no queden adrogueries ni botigues d’ultramarins? Per què diem que una màquina s’espatlla si no té espatlles? Què vol dir exactament tocar l’ase? I fer el cor fort? On diuen furro per voler dir ‘esquerp’ o ‘feréstec’? Com és que alguns corren la Seca i la Meca i altres es queden a la lluna de València? Sabíeu que estimbar ve de timba? I ullal, d’ull? Com en dieu: galleda, galleta, poal o ferrada? D’on ve la paraula canalla? Per a què serveixen les borrasses? Quan es va començar a parlar de la gauche divine? Què volem dir si diem que algú té el ronyó cobert? Quina diferència hi ha entre una cadernera i una cadarnera (o cadarn)? Com és que uns s’encanen de riure i uns altres de plorar? Quina diferència hi ha entre un porcater i un porquerol? Què són els bolados i per què diem desfer-se com un bolado?

Tot això i molt més a rodamots.cat (i, excepcionalment, també en paper a l’interior d’aquest llibre). Descobriu per què els mots robats esdevenen aquí els mots (re)trobats.
 

 

Ref. 12
La força de les paraules
Miracle Sala
Cossetània

La força de les paraules és un recull de contes que evoquen la infantesa i els paisatges del poble de l’autora, Santa Maria d’Oló, a través d’un joc que barreja el record amb la fantasia. La majoria dels contes relaten episodis, viscuts o imaginats, des dels ulls d’una nena que viu en un entorn rural i que creix enmig d’una família nombrosa, uns veïns que coneix bé i la seva colla d’amics.

Una reineta que té un somni, una bassa plena de misteri, la sorpresa del primer mort, reunions familiars de diumenge a la tarda… Aquestes i altres formen un total de vint-i-cinc històries, narrades a partir d’un eix comú: la fascinació per la llengua i la seva força.

Les paraules agermanen la gent i la natura, els jocs i les tasques de pagès, les cases i el carrer, el goig de viure i la contundència de la mort.

 

 

Ref. 13
Coses sentides. El parlar de Palafrugell
3a edició · exhaurit 🙁
Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral
Edicions Baix Empordà

Un tresor lingüístic, irrepetible, que com el bon vi, com més anys passin més valuós serà. Qui el posseeixi tindrà a la mà l’ànima de Palafrugell, l’essència emocional d’uns homes i unes dones desapareguts en el temps però que han arribat fins als nostres dies a través de la seva parla arcaica. Paraules genuïnament palafrugellenques unes, arrelades a tota la comarca les altres, dites populars molt nostres conformen aquest recull en forma de diccionari. Per a alguns serà una delícia rememorar aquestes expressions, per a altres serà una descoberta que els arribarà molt a dins; per a tota la Vila, és una herència immaterial que farà perdurar l’esperit dels nostres avantpassats devers el futur.

Un tast a RodaMots

 

 

Ref. 14
Barcelona, una discussió entranyable · exhaurit 🙁
Josep Pla
Labutxaca

Barcelona, una discussió entranyable condensa en trenta-cinc estampes magistrals, ordenades d’acord amb el calendari de les estacions, la visió que tenia Josep Pla de la Barcelona que va conèixer en els seus anys de joventut, quan hi va fer els estudis universitaris al llarg de sis cursos (1913-1919). El llibre va aparèixer per primera vegada a les obres completes de Selecta, amb el títol Barcelona: Papers d’un estudiant (1956); l’edició definitiva, ampliada i amb el títol canviat del 1966 és la que reproduïm en aquesta edició. Amb un pròleg d’Antoni Vives.

 

 

Ref. 15
Els dies i les dones  🎵
Un CD 💿 de Sis Veus, amb Eva Dénia, Lola Ledesma, M. Amparo Hurtado, Maribel Crespo, Merxe Martínez i Patxi Ferrer

Les valencianes Sis Veus, després del seu «Homenatge a Vicent Andrés Estellés», estrenen «Els dies i les dones», un espectacle on la música tradicional i la poesia es tornen a trobar. Peces populars arranjades per a l’ocasió −amb textos molt acurats que les actualitzen−, juntament amb temes originals d’inspiració tradicional. Tot al servei d’una història que situa la dona en les diferents etapes del cicle de la vida. Els poemes de Lola Andrés entrellacen les cançons i estructuren el conjunt.

La majoria de les cançons són peces tradicionals arranjades pel grup, amb lletres i poemes creats específicament per a aquest projecte. S’hi inclouen dos temes originals, d’inspiració tradicional, firmats per Eva Dénia («Per tu vaig vindre a l’arena») i Maribel Crespo/Eva Dénia («Tu em vols blanca»). Hi ha igualment una versió d’una peça de Vicent Torrent («La Colometa») arranjada per Maribel Crespo, i una cançó de Carles Dénia, el productor artístic del disc («Bolero de l’home insomne»).

 

 

Ref. 16
El borum i els gospins. El lèxic tradicional d’Alcoi en l’obra de Joan Valls Jordà: una aproximació
Eugeni S. Reig
Ajuntament d’Alcoi

Un llibre de gran interès que ens mostra, com diu Isidor Marí en el pròleg, el gran encert del treball d’Eugeni S. Reig de «fixar l’atenció en el lèxic i en les frases fetes del patrimoni tradicional, sobretot en aquelles paraules i locucions carregades de força expressiva, per les connotacions afectives que tenen i per l’enginy popular que les acompanya».

Eugeni S. Reig inclou en aquest treball d’investigació 122 unitats lèxiques genuïnament valencianes «emprades per Joan Valls en la seua obra poètica». Aquestes paraules i locucions «habitualment emprades pels valencians —i en alguns casos, només pels alcoians— són especialment interessants bé per la seua raresa, bé perquè es troben en perill de desaparèixer pel fet que són poc conegudes o bé perquè hi ha tendència a usar-les indegudament o a substituir-les per unes altres menys genuïnes».

«Un tresor que ens permet d’aproximar-nos al lèxic d’Alcoi, un lèxic que convé conservar i difondre a les noves generacions, per tal que aquestes paraules i locucions no acaben perdent-se, ja que quan perdem una paraula, la llengua s’empobreix» (Josep Miquel Bausset).

 

 
Ref. 19
Llibre sorpresa: deixeu-vos sorprendre!

 

 

II. Per als donatius de 25,25 euros o més (ref. 21-29)
 

Ref. 21
Memòria vintage
Vicenç Pagès Jordà
Empúries

Memòria vintage és un viatge personal i col·lectiu que parteix de l’arribada de l’home a la Lluna l’any 1969 i s’acaba amb la projecció de Pulp Fiction o la primera Play Station l’any 1994. Vicenç Pagès Jordà recull quatre-cents noms, paraules i conceptes que van tenir la seva època de glòria i que avui viuen sobretot en la memòria dels que hi eren, és a dir de la generació del baby boom. L’autor recrea amb humor i intel·ligència els costums, els objectes, la música, el cinema, la televisió, els oficis i les paraules que s’han modificat o han desaparegut, però que resulten imprescindibles per entendre el món d’avui. Per tot plegat, Memòria vintage captivarà tots els nascuts a la dècada dels seixanta i setanta, però divertirà i interessarà a tothom. Hi trobarem l’aeròbic i el kung fu, el macuto i la cabina de telèfon, La Clave i la Festa del Treball, el BUP i El Víbora, el pànxing i la mandanga, Ronald Reagan i Mickey Rourke, Marisol i Salvador Dalí, l’editorial Bruguera i els spaghetti western, el lumumba, la titola, els videopubs, els fitipaldis… i conceptes en vies d’extinció com silenci o espera.

 

Ref. 22
100 paraules ebrenques
Agafades al vol
Teresa Tort
Cossetània

Al llarg d’aquestes pàgines es descriuen escenes de vida que prenen com a protagonista una paraula concreta, generalment ebrenca o particular d’alguna altra contrada. Cada paraula, agafada al vol, constitueix l’oportunitat per a reflexionar sobre la comunitat de parlants, sobre com s’aprèn una llengua o sobre algun fenomen lingüístic específic. Les paraules particulars triades per a aquest recull també reivindiquen el poder estètic del llenguatge. Altres vegades, un mot és simplement el fil que estira cap al present una experiència que havia quedat adormida en algun lloc remot de la memòria.

Encara ara la variació lingüística continua bategant amb vigor a les Terres de l’Ebre. Les maneres de dir distintes se sustenten en unes raïls que s’enfonsen en la profunditat dels segles i que s’enllacen sovint amb les de les terres aragoneses i valencianes. Aquest recull és una oda a la parla col·loquial d’una terra que ha sortit de la invisibilitat per sempre.

Un tast a RodaMots

 

Ref. 23
Les llengües de l’Anaconda
David Valls Botet
Viena

 

Ref. 24
Des del meu racó. Selecció d’articles, estudis i ressenyes
Eugeni S. Reig
Ajuntament d’Alcoi

Recull d’articles, estudis i ressenyes sobre llengua publicats per l’autor al llarg dels últims anys. Eugeni S. Reig «fa incursions dialectològiques (per exemple, les maneres de dir arc de Sant Martí), etimològiques (dels dies de la setmana, dels mesos de l’any…) i sociolingüístiques (és molt interessant descobrir com és el castellà parlat pels alcoians). També hi ha nous encunys: “castellanismes de primera”, “castellanismes de segona”, “gènere inespecífic”, “llenguatge vampir”, “menjador d’articles”… I fins i tot explica algun projecte fil per randa, com un videojoc que podria premiar la pronúncia correcta. Hauria de tenir un espectrògraf, tantes fitxes, tants enregistraments…; podrien jugar-hi tants jugadors, etc.» (David Paloma, «Des del meu racó», La República, 11 d’abril del 2020)

 

Ref. 25
El quadern gris
Edició de Narcís Garolera
Labutxaca

Amb a penes vint anys, Josep Pla accedeix als cercles socials de la Barcelona noucentista. Després d’abandonar els estudis de Medicina i començar Dret, prefereix nodrir-se dels estímuls que troba fora de les aules universitàries. Les suggeridores persones que coneix a l’Ateneu Barcelonès l’indueixen a prendre consciència de les seves inquietuds davant la vida. Per mitjà d’un dietari, Pla retrata llavors tant el món de l’Empordà del qual prové com el seu entorn a la gran capital, a partir d’una mirada que configura la seva personalitat.

 

 

Ref. 26
Ensenya’m la llengua
Toni Beltran, amb il·lustracions de Josep M. Pous-Culí
Gregal

«Doctor, el nen ha caigut i s’ha fet un chichón». «Senyora, el que té el seu fill és un nyanyo com una casa».

El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i els sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades.

Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments.

De la mateixa manera que s’han recuperat paraules com «segell», «bústia» o «vorera», hem de ser capaços de fer el mateix amb «el ventre de la cama», «encarcarat» o «rogall». Si els nostres avantpassats, que no van poder estudiar en català, van conservar els mots, seria una trista paradoxa que els joves d’avui els perdessin. «Només de pensar-ho, senyor doctor, em venen rimbomboris».

Un tast a RodaMots

 

Ref. 27a
Dos títols de la col·lecció «Genial!»

 

Ref. 27b
Dos títols de la col·lecció «Mots vius»

 

 

Ref. 28
Lot especial: Un pam de llengua + qualsevol altre llibre del grup 0 o del grup I

 

Ref. 29
Vegeu més títols aquí que ens queden d’arreplecs anteriors. Marqueu diverses opcions per ordre de preferència!

 

   
III. Per als donatius de 36,36 euros o més (ref. 31-39)

 

Ref. 32
Tres títols de la col·lecció «Mots vius»
Diversos autors i il·lustradors
Barcanova

«Es tracta d’uns llibrets originals que estimulen al lector a jugar amb els mots i, per tant, la presència dels aspectes lúdics és constant així com les ganes dels lectors a participar en les diverses propostes que els presenta cada títol. […] La col·lecció permet ser utilitzada a l’aula com a eina per construir frases enginyoses, rodolins, jocs de paraules i, sobretot, fruir del llenguatge de forma senzilla i divertida. Una bona iniciativa de l’editorial Barcanova que facilita, d’aquesta manera, que les paraules omplin les aules i ajudin així a formar lectors» (Josep Maria Aloy, «‘Mots Vius’, una col·lecció on el centre d’interès són les paraules»)

Un tast a RodaMots

 

 

Ref. 33
Tres títols de la col·lecció «Genial!»: Quatre ulls sense ulleres, Plou a bots i barrals i Com tres i dos fan cinc 
Mercè Ubach, il·lustracions de Maria Palet
Publicacions de l’Abadia de Montserrat

«Ens trobem davant d’“Un nou gènere literari infantil: el conte lingüístic”. Potser més d’un lector se sorprendrà d’una afirmació d’aquestes característiques, però li hem de dir que ens sembla prou encertada, i el convidem a llegir-los per cerciorar-se’n. Són contes breus, de base realista, sempre amb tocs d’humor i, sobretot, amb una càrrega lingüística importantíssima, ja que la llengua és vista i presentada com un joc, com deixa ben clar el pròleg, pràcticament comú a tots tres volums; un joc potent, variat i divertit que és a la base de la creació literària, com pretén —i aconsegueix— de transmetre als lectors. […] Benvinguda, doncs, aquesta nova col·lecció, que recomanem de llegir i, sobretot, de compartir, sigui en família, a l’escola o a l’esplai, ja que ens sembla la millor manera de treure un bon profit d’aquests “contes lingüístics”» (Pere Martí i Bertran, «La llengua, molt més que un joc, però també», InfoMigjorn, 18/09/2018)

Un tast a RodaMots

   

Ref. 34
La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964)
Josep Pla
Destino

L’obra de Josep Pla s’acosta molt sovint al diari. No cal recordar els casos del Quadern gris, les Notes per a Sílvia o les Notes del capvesprol, tots ells volums celebradíssims de l’Obra completa. Aquests llibres són, en molt bona part, reelaboracions literàries, fetes de vegades a molts anys vista, dels diaris «autèntics» que el gran escriptor empordanès portava, en la seva escriptura menuda i compacta, en petites llibretes d’ús personal. D’aquestes llibretes en van sortir, ja fa temps, les Notes per a un diari corresponents als anys 1965, 1966, 1967 i 1968, en volums publicats pòstumament per l’editor Josep Vergés.

Molt recentment, la recerca en els arxius de Josep Pla ha permès localitzar les altres llibretes conservades on hi ha diaris d’aquesta mena: són les corresponents als anys 1956, 1957 i 1964. La informació continguda en aquests dietaris inèdits permet accedir al coneixement de la realitat quotidiana del gran escriptor empordanès en uns anys molt importants per a la seva creació literària, i al mateix temps comprovar com l’escriptura era per a ell, dia rere dia, una mena de taula de salvació a la qual no deixava mai de recórrer.
Una aportació autobiogràfica de primer ordre. La preparació del text i la introducció van a càrrec del màxim especialista en la literatura planiana, Xavier Pla, que és també el director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.

 

 

Ref. 35
Fer-se totes les il·lusions possibles
Josep Pla 
Destino

«Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. L’ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿què hi voleu fer?».

El projecte inicial de l’obra completa de Pla per a Edicions Destino comprenia, en principi, dos volums de Notes disperses; si el primer va aparèixer el 1969, del segon no se n’havia sabut res fins ara. Però el fet és que entre els papers pòstums de l’escriptor s’han conservat una sèrie de materials que hi corresponen. Són els que aplega aquest volum preparat per Francesc Montero. Com assenyala ell mateix en el pròleg, es tracta de «textos de Josep Pla escrits amb voluntat literària i pensats per ser publicats, que van romandre al calaix a l’espera de circumstàncies més favorables. Sortosament per als seus lectors, per fi han arribat».

Les proses aplegades a Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960, despleguen els talents del millor Josep Pla: l’observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l’escepticisme més ben informat, el reportador precís d’anècdotes impagables, el cronista del de la quotidianitat, l’escriptor devot del memorialisme, el mestre del retrat literari…

 

Ref. 37
Lot especial I: Els mots (t)robats + RodaMots. Deu anys fent ‘Cada dia un mot’

 

Ref. 38
Lot especial II: Els mots (t)robats + qualsevol títol del grup 0 o del grup I

 

Ref. 39
Lot especial III: dos dels títols que trobareu aquí… marqueu diverses opcions per ordre de preferència!

 

Torneu a la pàgina inicial de la campanya