Si busqueu eixa jove que canta vora mar,
conteu-li que ben lluny udola el seu amor.
Ella espera que el vent se l’enduga a aquell cos
que allargava les nits i tremolava en ella.

Tan llunyana la sentia,
poc sabia de la mar.
Qui m’anava a dir que un dia
seria la meua llar.

Jo vivia de la terra
treballant de sol a sol
i em refrescava en la bassa
en el temps de la calor.

Per tu vaig vindre a l’arena,
jo que sóc de terra endins,
per la teua pell morena
i la llum del teu estiu.
Per tu he deixat les muntanyes
i he vingut a on mor el riu.
Per la teua veu de seda
he deixat l’hort i la terra
i me n’he vingut al mar.
Per tu cante una havanera
i m’oblide del passat.

Ara visc en una barca
a mercé del marejol,
navegue en bromera blanca
sempre en busca del meu port.

El blau del cel i de l’aigua
confosos en l’horitzó
i el balanceig de les ones
que em recorden el teu cos.

Per tu vaig vindre a l’arena,
jo que sóc de terra endins,
per la teua pell morena
i la llum del teu estiu.
Per tu he deixat les muntanyes
i he vingut a on mor el riu.
Per la teua veu de seda
he deixat l’hort i la terra
i me n’he vingut al mar.
Per tu cante una havanera
i m’oblide del passat.

Lletra i música d’Eva Dénia, al disc de Sis Veus Els dies i les dones (2018)