Joan-Carles Martí i Casanova
Des del rovellet de l’ou d’Elx
Argentona, Voliana Edicions, 2011

Des del rovellet de l’ou d’Elx és un recull de vint-i-tres escrits que són una aportació a la catalanitat lingüística i cultural dels valencians de l’extrem sud del País Valencià. Els catalanoparlants que viuen en les comarques al sud de la línia Biar-Busot —amb una població de gairebé un milió de persones en el territori catalogat com a catalanoparlant— són uns grans desconeguts, incloent-hi els qui hem nascut uns pocs quilòmetres al nord d’eixa línia que, inexplicablement, ha tingut un poder d’aïllament que no varen aconseguir mai ni la Gran Muralla Xinesa ni la Línia Maginot. Jo, nascut a Alcoi i habitant de la ciutat de València des de la infància, he de confessar que no sabia quasi res dels meus paisans meridionals fins que vaig entrar en contacte amb Joan-Carles Martí i Casanova —primer a través de la llista Migjorn i després personalment— i em va fer conéixer la riquesa lingüística dels parlars de la zona i la gran vitalitat que tenen la llengua i la cultura catalanes a l’extrem sud valencià.

L’autor s’autodefineix com un valencià de llengua i cultura catalanes. Si u és d’on ha nascut, Joan-Carles és de Marsella, fill de l’emigració valenciana. Si, com deia Max Aub, u és d’on ha fet el batxillerat, Joan-Carles en va fer més de la meitat a Sidney (Austràlia). Però, si u és d’on se sent que és, d’on vol ser, d’on té el seu cor i la seua ànima, en eixe cas Joan-Carles és d’Elx, d’on són els pares i els germans i on fa gairebé quaranta anys que habita. I per això mateix, perquè és d’Elx, és un valencià de llengua i cultura catalanes. Cal aclarir que som davant d’un cosmopolita que ha viscut en diverses parts del món i que viatja molt. A més a més, és un poliglot (parla perfectament bé cinc llengües i bastant bé altres tantes), però és precisament el seu cosmopolitisme i poliglotisme els que fan que estime profundament la seua terra i la seua llengua, per les quals és un treballador infatigable.

Vol una llengua catalana forta i considera que la millor manera d’aconseguir-ho és que hi haja un estàndard únic. Ho diu molt clarament en el llibre: «Per això, m’estime més un estàndard català únic per a tots, amb el color local que cadascú vulga posar-hi. No crec gens que el valencià siga monolític. Un model de llengua, que s’allunya una mica de la parla de cadascú, es veu àmpliament compensat pel prestigi de l’ús i de l’extensió territorial del català.»

S’indigna perquè determinats mots emprats pels nostres clàssics i encara vius s’arraconen en el valencià que s’ensenya a l’escola i s’usa en els mitjans audiovisuals. A tall d’exemple, estudia la paraula petit, emprada per Ausiàs Marc, i diu: «El cas de petit és curiós perquè és viu —especialitzat semànticament— a Alcoi, on significa el membre viril […].» En efecte, a Alcoi s’ha usat —i encara s’usa, fonamentalment per les dones— la paraula petit per a denominar el membre viril, sobretot en diminutiu —petitet— quan ens referim al dels xiquets. És un escurçament de la denominació «el germà petit» que empraven els antics alcoians per a referir-se al seu penis, expressió que és fàcil que encara hi haja algun lloc on s’utilitze. Ens diu que a sa filla Beatriu l’anomenen familiarment «la petita»: «A casa ens referim sovint a na Triu com a “la petita” perquè és la caganiu.» Vull dir a Joan-Carles que a ma mare, nascuda a Alcoi l’any 1909, els seus pares sempre la varen anomenar «la petita», perquè era vuit anys més jove que sa germana. Els alcoians sempre hem tingut molt clar què significa petit i continuem tenint-l’hi.

Des del rovellet de l’ou d’Elx és un llibre que ens transporta a un món —les comarques valencianes més meridionals— que la immensa majoria de catalanoparlants no coneixem o coneixem d’una manera molt superficial, un món on la nostra llengua batega amb força, un món que és capaç de donar-nos lluitadors pel català tan excepcionals com Joan-Carles Martí i Casanova, a qui incite des d’ací a elaborar un recull de paraules i expressions pròpies del Camp d’Elx —moltes de les quals ens ha ofert generosament en la llista Migjorn i algunes de les quals trobareu en aquest llibre—, paraules i fraseologia que ell coneix millor que ningú i que és imprescindible que queden arreplegades en un volum adient a fi que puguen ser conegudes per tots els qui parlem català però que no ho sabem tot —ni de bon tros— sobre la nostra llengua.

Llegir Des del rovellet de l’ou d’Elx és imprescindible si volem saber com de riques i variades són la nostra terra, la nostra llengua i la nostra cultura.

Eugeni S. Reig

Publicat originàriament a Llengua Nacional, núm. 76 (3r trimestre del 2011)