Al diccionari Alcover-Moll trobem un testimoni de l’antiguitat:
GIRAFULLER m
Funcionari eclesiàstic, encarregat de girar els fulls dels llibres corals mentres es canta l’ofici diví.
Potser partint d’aquest girafuller es va formar el girafull per a designar el qui seu al costat d’un pianista i li gira els fulls de la partitura:
Si hi ha un Millet bo al Palau de la Música és Lluís Millet, nét del fundador de l’Orfeó Català i músic professional. Persona amable que es bolca a descriure la professió del girafull, aquell personatge silent assegut al costat del pianista que segueix atent la partitura per girar full quan rep el senyal convingut. Millet, el músic, explica que no és una tasca fàcil, «perquè no pot avançar-se ni endarrerir-se» i ha de saber que «s’ha de girar el full sense ocultar amb el polze part del pentagrama».
Josep-Maria Ureta, «El girafull al Palau» (El Periódico de Catalunya, 24 de novembre del 2010)
Comentaris recents
barri
A Viladecans també!!...
fer més por que una pedregada
Cert, jo de la meva mare sempre he escoltat aquest...
espasa
És la primera vegada que veig que ESPASA és o po...
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...