Carmanyola, tàper…? Recaptera!

Una paraula recurrent i al meu parer no ben resolta és la que designa el recipient on es duu el menjar.
   Tradicionalment el menjar que es consumeix fora de casa, sobretot en l’àmbit rural, s’anomena recapte; paraula ben viva sobretot per designar la coca salada que antigament menjaven al camp.
   Actualment, si es parla en un context lúdic, s’ha substituït «dinar de recapte» per «dinar de pícnic», gal·licisme de gran tradició.
   Ara bé, el que, al meu entendre, no s’ha resolt satisfactòriament és com denominar el recipient per dur el recapte o pícnic.
   S’ha recurregut al gal·licisme carmanyola, d’una tradició i acceptació recents i no exemptes d’alguna dificultat.
   Una altra solució, no única en l’idioma, és fer servir la marca per l’objecte; hi ha qui fa servir tàper o tupper.
   Potser una solució més senzilla i acceptable seria fer servir recaptera, ‘recipient per dur el recapte’. Paraula que he documentat oralment en una conversa informal amb un mariner de Xàbia (la Marina Alta), que va fer servir aquest mot casualment i com la cosa més natural del món.

—Pau Marqués (Alfara del Patriarca, Horta Nord)

Mot relacionat