Definició
Capsa de llauna, d’alumini, de plàstic, etc., per a portar vianda, ordinàriament cuita.
Etimologia
Usos
Una moda curiosa, recent però notable, són les cues d’estudiants d’Universitat als bars de les facultats, amb unes carmanyoles a la mà. Vaja, no són pròpiament carmanyoles, aquelles capses de metall en què la classe obrera i diversos oficis portaven al treball el menjar de calent i fet a casa. Però, ara, els estudiants, fan precisament cua per a calfar al microones un menjar casolà.
Lluís Meseguer, «La carmanyola» (Levante, 13 de novembre del 2008)Amb el pas lleuger, es podia arribar en mitja hora a la fàbrica. I a la primavera era una mitja hora que enamorava, de tants refilets de pardals i de tantes llums de coloraines a l’abast de la vista. La carmanyola, dins la bossa, li colpejava la cuixa a cada contorneig del pas. L’aire flairava fems, però fems nous, de matinet, i el solet escalfava la punta del nas.
Isabel-Clara Simó, Júlia (Alzira: Bromera, 2003 [1983])
Tema de la setmana
Mots derivats de topònims
Carmagnola es troba en terrenys fets amb sediments de dos rius i per això hi creixia molt bé el cànem. Elaboraven teixits molt bons, alguns de molt resistents, que exportaven a la Ligúria i a Marsella per a les classes treballadores; d’aquests teixits en deien “carmagnola” i en feien gecs. Els provençals que emigraren per fer la Revolució francesa van importar la “carmagnola”, gecs curts fets amb aquest teixit que adoptaren els “sans-culottes”. A la dansa i melodia que cantaven i ballaven també li’n deien “carmagnola”, i hi van posar una lletra diferent per fer-ne un dels himnes de la Revolució, “La carmagnole”.
Amb cànem de “carmagnola” també es feien veles i xarxes per a la pesca. D’alguna manera aquesta paraula va passar a Catalunya mitjançant els teixits de cànem de Carmagnola o per la manera com s’abillaven els provençals o alguns revolucionaris francesos.