Acuit/cuit/cut

Molts subscriptors ens han dit que al seu poble en diuen «cuit i amagar», «cuit a amagar» o «jugar a l’acuit»: Víctor Xaubet i Areales (Mataró), Esteve Roure i Punset (Olot), Enric Net Camats (Sant Boi de Llobregat), Marion de Delàs (la Vall d’en Bas, Garrotxa), Sebastià Ribes i Garolera (Sabadell), Dolors Pont Canosa (Segarra)… Algunes variants curioses:
   «A Navarcles (Bages) de fet i amagar en diem jugar a la cuit de l’amagada. Els nens diuen: “juguem a la cuit de l’amagada!”» —Joan Escalé i Bosch
   «A Manresa sempre l’hem anomenat cuca amagar, alguns l’anomenaven amagar la cuca.» —Cristina Balaguer Prunés
   «A Reus aqueix joc sempre l’havíem conegut per la cluca.» —Maria Ollé Gran
   «CUT – Joc de xiquets consistent en el fet que uns quants s’amaguen i un altre, elegit per sort mitjançant una fórmula per a comptar, té d’anar cercant-los i aconseguir agarrar-ne un. Mentres el que busca ho fa per un lloc determinat, els que estan amagats més lluny diuen ’cut!, amb la finalitat de despistar-lo i fer-lo buscar en una altra direcció. Quan aconseguix agarrar-ne un, el que ha sigut agafat és qui para i aleshores el joc torna a començar. Açò, a més de jugar a cut, s’anomena també jugar a amagar-se. També hi ha les expressions jugar a l’acut (Elx), jugar a l’aquit (Almoines, Altea, Marxuquera), jugar a l’avit (la Vila Joiosa) i jugar a l’apit (Otos, Llutxent).» —Eugeni S. Reig, Valencià en perill d’extinció
   «A Menorca jugam a quic a amagar. En es DCVB trobam: “QUIC 1. Exclamació o crit amb què els jugadors d’un joc de córrer avisen el qui para en el moment en què ja estan amagats, perquè comenci a cercar-los (Mall., Men.). || 2. m. Joc de cuit o conillons a córrer o a amagar (Artà)”. He pensat si podia venir d’un anglicisme, al pronunciar-se quasi igual que el quick anglès. Però el fet de trobar la paraula a Mallorca sembla que descarta la idea. També passa aquesta circumstància amb bòtil.» —Antoni Tudurí Gibeli

El mateix DCVB recull:

Són interessants i molt variades les fórmules amb què els jugadors de cuit decideixen per la sort, comptant, el qui ha de parar. Generalment, per a fer-ho, es posen formant rotlle, i el qui ha dit primer «jo compto» és el qui pronuncia la fórmula, que és versificada o almenys marcadament rítmica, i a cada dues síl·labes es dóna un copet al pit d’un dels jugadors, recorrent així els copets tot el cercle fins a acabar-se la recitació; aquell a qui toca la darrera síl·laba de la fórmula, queda fora del cercle i lliure de parar; es repeteix la recitació, i així es va seguint fins que han estat eliminats tots fora un, que és el que haurà de parar. Indicarem algunes d’aquestes fórmules. A Girona i moltes altres parts és freqüent aquesta: «Uni, dori, teri, cuteri, mata la veri, viri virom, dotze vaques farineres, pell de vaca, pell de bou, ves-te’n tu, que Déu no et vol». A la Garrotxa i l’Empordà també és usual la fórmula següent: «Poma pera, l’andevera, l’esquirol, din dol; la Maria clavellina mos ensenya la doctrina, poncellet, clavellet, bona galta i bon xuclet»; o aquesta variant: «Poma pera, l’andevera, l’esquirol, din dol, En Pere Cordonera s’ha cagat a l’escudella, forreiat de nou dinés, les costelles a través, fora tu, fora més, fora tu que no hi fas res». També és freqüent sentir aquesta cantarella: «Pom pom d’or de la rierança, el seu marit se n’ha anat a França, n’ha comprat un violí per fer ballar la seva dona, sabata picada, mig embolicada, mocador de flors, aneu’s-en vós» (Llofriu). «Dalt del cotxe n’hi ha una nina que repica els cascavells, trenta, quaranta, l’ametlla amarganta, pinyol dur, ves-te’n tu; si tu te’n vas, leri leri leri; si tu te’n vas, leri leri làs» (Olot).

Torneu a fet i amagar

Mot relacionat