escotilló m

Definició

Part de l’empostissat d’un escenari que en un moment determinat es pot abaixar o fer córrer i així deixar una obertura per on surt a escena, o en desapareix, un personatge, un objecte, etc.

Etimologia

D’escotilla, d’origen incert, probablement del francès antic escoutillon, segurament de e(s)couter, ‘escoltar’, pel fet de servir per a escoltar els de dins.

Usos

  • No trobem cap altra referència de Pamphilius llevat de la que es troba expressada plàsticament per la monja Eude o Ende en una miniatura del fabulós Beatus de la Catedral de Girona. Hi veiem Pamphilius, ja molt vell i atrotinat, però encès en vius i bells colors, càndidament monstruós, i com disposat per a la darrera representació de la faula, abans de desaparèixer per sempre més per l’escotilló que obre la Mort.

    , Monstruari fantàstic (Barcelona: Galba, 1976)
  • Recordem la utilitat que tenen els escotillons als grans escenaris i procurem d’aprofitar-la a l’escenari petit. Semblaria com si l’única missió dels escotillons fos l’enfonsament del diable dels Pastorets o l’ascensió de la Verge o de Jesús; ultra aquesta utilització, els escotillons poden donar-nos uns desnivells, en fondària o en alçada, per a simular tombes o accidents geogràfics practicables, o presentar espectacles tipus revista, forjant graons més o menys seguits, o plataformes centrals, per presentar, posem per cas, un conjunt vocal.

    Salvador Moragas i Botey, L’escenari teatral (Barcelona: Barcino, 1975)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb el món del teatre

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

sainetesquetx