Definició
Descolorit; dèbil de color.
Tenia els ulls d’un blau esblaimat.
Etimologia
D’esblaimar, probablement de l’occità i potser català antic esblasmar, mateix significat, a més de ‘blasmar, ferir’, derivat del llatí vulgar blastemare, ‘blasfemar’.
Usos
[29 d’abril de 1918] Tres o quatre portes més enllà de casa, el fill del lampista, amb la finestra oberta, fa els seus monòtons, inacabables exercicis de violí, esblaimats. No hi ha res més eficaç per posar pell de gallina que sentir un violí d’una manera desinflada.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 2012 [1966]), pàg. 85No sol pas prendre part en la conversació. Seu, escolta, fuma i calla. Si l’interroguen, contesta amb la menor quantitat possible de paraules —però sovint és com si no digués res, de tan esblaimada que li resulta l’articulació de les paraules.
Josep Pla, El quadern gris, pàg. 602
Tema de la setmana
Adjectius trobats al Quadern gris, de Josep Pla
La claror de les espelmes esblaimava els quadres de l’habitació.
Gran paraula però cada cop menys utilitzada.