esblaimat -ada adj

Definició

Descolorit; dèbil de color.

Tenia els ulls d’un blau esblaimat.

Etimologia

D’esblaimar, probablement de l’occità i potser català antic esblasmar, mateix significat, a més de ‘blasmar, ferir’, derivat del llatí vulgar blastemare,  ‘blasfemar’.

Usos

  • [29 d’abril de 1918]  Tres o quatre portes més enllà de casa, el fill del lampista, amb la finestra oberta, fa els seus monòtons, inacabables exercicis de violí, esblaimats. No hi ha res més eficaç per posar pell de gallina que sentir un violí d’una manera desinflada.

    Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 2012 [1966]), pàg. 85
  • No sol pas prendre part en la conversació. Seu, escolta, fuma i calla. Si l’interroguen, contesta amb la menor quantitat possible de paraules —però sovint és com si no digués res, de tan esblaimada que li resulta l’articulació de les paraules.

    Josep Pla, El quadern gris, pàg. 602

Tema de la setmana

Adjectius trobats al Quadern gris, de Josep Pla

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Un comentari a “esblaimat -ada”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

desavagat -adagrisor