esberlar v

Definició

Trencar una cosa fent que s’obri.

Esberlar la soca d’un arbre.

D’un cop de porra la policia li esberlà el cap.

El vaixell va topar amb l’iceberg i es va esberlar de dalt a baix.

Usos

  • Andrés Naya, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, declarava: «En el dia a dia, als veïns se’ns nega la veu i la paraula». I quan s’expressen, malgrat tot, és com predicar en el desert, però no perden el temps. És el gota a gota que acabarà esberlant la llosa d’una administració burocratitzada o incompetent.

    Teresa Pàmies, «Veus perdudes al desert» (Avui, 21 d’agost del 2000)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

saber-ne un niufer el nas