En un mot: la vila de Moià és mereixedora d’una menció cordial no sols pel punt que ha tingut a no perdre el seu pur caràcter catalanesc, tan sobri i senyorívol, ans també per la lloable repulsió que ha demostrat envers els pastitxos i fantasies de guix, de carreus de ciment i de rajoles llampants que ha convertit la nostra terra en una mena de borderia arquitectònica a força d’entretzenar-se vejam qui ho farà més tronat i més poca-solta.

«La vila de Moià», dins Visions de Catalunya (1927)