Al damunt d’aquest tapís, que als vídeos promocionals fa tot l’efecte d’una vall de verdor suïssa i d’exuberància tropical, hi creixerà de soca-rel un macrocomplex d’oci i de joc destinat a fer les delícies dels homo ludens de tot el món. Apuntin-ne la recepta: 32 casinos, 70 hotels, 200 restaurants, 500 botigues, un hipòdrom, uns quants camps de golf, cinc parcs temàtics (un dels quals dedicats a l’oci aquàtic), quatre aparcaments de grans dimensions, i, perquè no hi hagi cap dubte de quina mena de país hi posa els collons, una plaça de toros.

, «Facin joc» (VilaWeb, 20 de desembre del 2007)

El català, en el tema de la pastisseria, demostra una desmesura que l’empeny a saltar-se totes les normes del bon gust i la dietètica. Els rostres libidinosos que trobem amorrats a les vitrines d’aquests establiments farcits d’exhibicionisme ensucrat donen testimoni d’un país on els únics artistes seriosos són els pastissers, perquè, a més de mostrar les seves fantasies artesanes, els ciutadans en poden gaudir també mastegant-les, és a dir, fan un art digestiu i alimentari. Volen una simbiosi més perfecta per a un català de soca-rel?

Memòries d’un bufó (Madrid: Espasa-Calpe, 2001), pàg. 36