cullerot m

Definició

Cullera grossa, en què la part concavada és sovint hemisfèrica, que es fa servir per a repartir, a taula, la sopa, un suc, etc.

Amb el cullerot posaré el romesco sobre de l’escarola.

Va remenar l’olla amb un cullerot de fusta.

També: culler

haver-se engolit el cullerot (o tenir un cullerot dins el cos): es diu de qui és altiu o orgullós, qui actua amb supèrbia.

Etimologia

De culler, del llatí cochlearium, mateix significat, derivat de cochlea, del grec κόχλιας, nom de diverses menes de conca, petxina o caragol.

Usos

  • Cada matí, abans d’anar a escola, els nens passen per casa amb un got i un tros de pa. Nosaltres, que ja tenim la llet remenada i calenta, obrim la part de dalt de la porta i els l’omplim amb el cullerot. Quan arriben a escola ja se l’han beguda, s’asseuen, suquen el pa amb mantega i agafen la ració de formatge, que guardem en una caixa.

    Rosa Maria Pascual, La mestra. Amb el somriure als llavis (Maçanet de la Selva: Gregal, 2017), pàg. 139
  • —No notaran res —va dir l’Elvira.
       Així que de primer hi havia aquella mena de caldo, l’aiguota bruta del que l’Elvira en deia escudella, com si hagués recollit amb la mateixa olla una porció d’aigua del riu. Doña Remei agafà el cullerot i xarrupà, amb els seus llavis construïts expressament per tastar sucs. El va trobar fortíssim.
       La convidada va entendre de seguida que no hi havia altra solució que aliar-se amb l’amfitriona i mirar de tapar el desastre.

    Genís Sinca, Una família exemplar (Barcelona: Destino, 2013)

Tema de la setmana

Mots formats amb el sufix -ot

L'escreix

7 comentaris a “cullerot”

  1. Rafael Ferran i Peralta — Mollet del Vallès

    La part de la meva família que abans en dèiem “política” anomena aquest estri llossa, i llossada cada dosi que se serveix omplint la llossa.

    Respon
  2. rosa maria pascual sellent — Cardedeu

    Quan els catalans vàrem recuperar la paraula cullerot, en vaig quedar ben cofoia; de petita, tots els meus companys en deien cucharón i, moltes vegades, per no quedar malament, quan hi havia convidats els servia les sopes amb el cucharón que semblava més gros i generós que una mala cullera… quanta inseguretat porta ser d’una llengua minoritària!? I quanta joia quan es destapa el regal de la paraula embolicada a l’armari de Pompeu Fabra!

    Respon

Deixa un comentari a Emili Martínez

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

paperotsabatot