clatellada f

Definició

Cop de mà al clatell.

També: clatellot, bescollada

Mentre l’un li pegava un clatellot, l’altre li va robar la cartera.

Etimologia

De clatell, alteració de clotell (que és una variant de clatell), de clot, d’origen incert, possiblement preromà, d’un klŏpton, ‘amagatall, forat per a amagar-se’, d’una llengua indoeuropea.

Usos

  • Ja he manifestat que els homes em feien por i em donaven tristesa. El vell rector em pessigava al coll; creia fer-me una carícia quan em feia un blau. Don Joan Berga em pegava unes clatellades que veia les estrelles. L’Amo de So n’Arrea, respectuós quan hi havia mon pare i ma mare, flastomava en trobar-nos sols i jo sentia el perill que baixàs del cel un dels llamps forcats que ell invocava i ens pulveritzàs.

    Llorenç Villalonga, Falses memòries (Barcelona: Club Editor, 1967), pàg. 21
  • Va arribar l’agost, i amb ell les vacances. Els primers quinze dies els van passar tancats en un apartament de la costa, atipant-se de pizzes olioses, de cervesa de barril (ell), de suc de pastanaga (ella), de premsa esportiva (ell) i de revistes del cor (ella). Quan els nens xisclaven massa o demanaven un excés d’atenció, els distribuïen una dosi raonable de clatellots i, després d’aguantar estoicament els plors, aconseguien una mínima tranquil·litat.

    Vicenç Pagès Jordà, «El conillet d’Índies», dins En companyia de l’altre (Barcelona: Edicions 62, 1999)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb els cops; el d’avui és un suggeriment de Joan Roma, de Barcelona

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

clavar un juliventallada