Definició
(a algú) Descoratjar-se sobtadament; esvair-se tota la il·lusió, sofrir un desengany molt gros.
En veure que l’havien deixat sol, li van caure les ales del cor; se sentia impotent de seguir endavant.
Li vaig demanar a la meua germana els diners per a l’entrada de la casa i al dir-me que no em varen caure les ales del cor.
Etimologia
En el concepte popular, les ales del cor (aurícules) són el centre dels sentiments intensos, tant d’alegria com de pena, d’esperança com de desesperança, de retgiró, de sorpresa, etc. «Lo seu cor enamorat bat ses ales de alegria» (Verdaguer). «Ell sols ab la frisança de veure’s ja sortit | d’aquell inmens sepulcre, batia fort les ales | del cor» (Costa). «Com es vent se’n du ses paies | i deixa es caramull net, | com tu em deixes, clavellet, | ses ales d’es cor me taies» (cançó popular mallorquina) (Diccionari català-valencià-balear).
Usos
Ella, fent camí tota plena d’esperança, en unes hores es va trobar dalt en la solitud del port i, d’allí estant, al dins de l’horitzó, destrià una garbera d’altíssimes i blaves serralades, la vista de les quals li va fer caure les ales del cor. «Senyor, com he de saltar aquelles fortes barreres?», pensava. Començà a baixar el port, camí d’una plana verda de sembrats i olivars, i aquella vista la tranquil·litzava.
, «El rei Astoret», dins Rondalles valencianes 4 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)Record que quan era infant
Una bella història (Barcelona: Proa, 1962)
no era gentil en la conversa ni en el tracte
i una tendra inclinació al pecat…
Endebades vaig cercar un aixopluc
i, per això,
se m’ajupiren les ales del cor.
Tema de la setmana
frases fetes amb coses que cauen