caure l’ànima als peus

Definició

(a algú) (fig.)  Decebre’s, desil·lusionar-se; tenir un gran desengany.
   En veure que li caldria viure en aquella casa tan rònega, li va caure l’ànima als peus.

Etimologia

[Etimologia d’ànima — Del llatí anima, ‘aire, alè, ànima’; aquest cultisme suplantà l’antic i hereditari arma a causa de l’equívoc amb arma de guerra.

Usos

  • Els escriptors i els lectors, els artistes i els receptors de l’art són persones lliures i que lluiten per continuar essent-ho. El món n’és ple, però si fem una mirada una mica crítica al nostre voltant, si per exemple examinem les programacions televisives, si ens fixem en què interessa realment a la gent d’aquesta civilització cada cop més globalitzada, ens pot caure l’ànima als peus i ens pot envair una sensació perillosa d’estar sols al món.

    , La matèria de l’esperit (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 82
  • —Des d’ara mateix, un canvi total de règim. Oblidi’s de les coses que li agraden i comenci a acostumar-se a aquelles altres que li desplauen. Si em creu a mi, encara podrà viure una colla d’anys.
       Sortí del consultori amb l’ànima als peus, perquè acomiadar-se dels bells moments sempre convida al pessimisme, ni que sigui a canvi de la promesa de durar més.

    «Prescripció facultativa», dins Tot s’aprofita (1983)

Tema de la setmana

La setmana dedicada a les caigudes va ser premonitòria, si més no per a Portugal. Tantes són les coses que cauen que aquests dies en veurem unes quantes més, tot i que sovint caiguin en sentit figurat. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

aterrarcaure de l'escambell