caure del ruc

Definició

Adonar-se, a la fi, d’una cosa que no es comprenia; adonar-se d’alguna cosa, deduir-la.

Ara caic del ruc! Ja veig com haig de solucionar aquest problema de probabilitat.

També s’usa amb els noms ase i burro.

Per fi ha caigut de l’ase i s’ha adonat que l’enganyaven.

Etimologia de ruc

D’origen incert, probablement de creació afectiva de sentit pejoratiu o despectiu, sorgit d’un crit adreçat a l’animal de creació expressiva.

Usos

  • L’única diferència entre don Quixot i Sanxo és quantitativa; qualitativament són una sola cosa. Del seu veí, que tothom té per un petit propietari guillat, l’escuder en fa un cavaller errant veritable, i creu que, seguint-lo pels camins polsosos i deserts de la Manxa, l’altre li conquerirà una fortuna (que és molt més gros que creure en la possibilitat de conquerir-la un mateix); i es pensa que els ducs se l’han pres a ell, Sanxo, tan seriosament, que l’han fet governador d’una ínsula com un temple. I es dóna el cas que, per més contratemps i pallisses, per més fam i misèria, trompades i desenganys, amb què la realitat no es cansa de sermonejar i obrir els ulls a aquest pobre home que fan passar per un realista de pedra picada, no hi ha pas manera (aquí la dita va com l’anell al dit) de fer-lo caure del ruc.

    Gaziel, Castella endins (Barcelona: Club de Butxaca, 1983 [1959]), pàg. 152-153

Tema de la setmana

Mots i passatges trets de l’obra de Gaziel. Demà fa 50 anys de la seva mort. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pairalburro -a