calmàs m

Definició

Xafogor de l’atmosfera; temps molt calent, ofegador.

Quin calmàs que fa avui! Se pot pas respirar.

Etimologia

Derivat de calma, del grec kaûma, ‘calor’, derivat de kaío, ‘cremar’, aplicat primer a les calmes marines caniculars; el canvi de u en l, d’origen iberoromànic, passà a les altres llengües. L’occità calimàs té el mateix sentit.

Usos

  • Tot pedalant malgrat les pampallugues, els esdeveniments personals i col·lectius dels darrers anys em desfilaven desordenadament per la ment. Veia el nostre casament, les darreres fotos del Titanic, la mort de la pobra Sophie, la comunió del meu nebot. Malgrat la calor, els quilòmetres desfilaven. M’aturava freqüentment a les fonts dels pobles per refrescar-me i descansar un xic. No havia agafat gaires vestits però, amb el calmàs, pesaven molt. El ventijol que bufava sobre els estanys m’ajudava.

    Joan-Daniel Bezsonoff, La guerra dels cornuts (Barcelona: Edicions 62, 2004)

Tema de la setmana

Mots i autors nord-catalans

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a l’encopconvolar