Definició
Persona tossuda o estúpida, que obra irracionalment.
Burro! Que no ho veies, que si et passaves tota la nit bevent, agafaries una bona torradora?
També es pot usar com a adjectiu: Quin accident tan burro!
Etimologia
Del castellà burro, extret de burrico o borrico, que prové d’un mot burricus, ‘cavall petit’, del llatí vulgar i tardà, però aquest és d’origen incert.
Usos
És a dir, que el burro és com el croissant: va venir de fora però ha tingut tant d’èxit que ha acabat desplaçant el xuixo i l’ensaïmada. No entraré en el camp de la zoologia, però pel que fa les virtuts denigratòries és força fàcil d’entendre: la vibrant múltiple «rr» li confereix una força que la essa sonora d’ase no pot ni somiar. Això explica que en tres o quatre generacions s’hagi escampat fins a triomfar des dels parvularis fins a les llars d’avis, i que fins hagi donat nom a un conegut joc de cartes.
Pau Vidal, 100 insults imprescindibles (Valls: Cossetània, 2014), pàg. 38El seu home va obrir una mica més els ulls i la petita li va preguntar que què passava.
Isabel Olesti, La pell de l’aigua (Barcelona: Proa, 2011)
—Res, maca, res: que el papa està a punt d’arribar.
—El papa? Que no ets tu, el papa?
Ell va somriure complagut.
—Aquest és el papa de tots i avui l’anirem a veure.
—Jo no vull dos papes.
Les altres nenes es van posar a riure.
—No, burra. Aquest viu a Roma i no és casat —va dir la més gran.
—Doncs si no és casat com és que és papa?
Les nenes continuaven rient. Ell es posava nerviós. Ella s’havia aixecat a buscar les postres.
—És un papa especial, burra.
Tema de la setmana
Si encara no teníeu cap llibre clissat per a aquest santjordi, us en proposem un de ben pràctic per ampliar el vostre repertori: 100 insults imprescindibles, de Pau Vidal, amb un subtítol llarg però aclaridor: Dels cretins, tòtiles i poca-soltes a les putes i la seva descendència (Valls: Cossetània, 2014). Aquests dies en veurem unes quantes mostres, per anar fent boca. (I qui pensi que no és un tema apropiat per a aquesta setmana, que recordi que els improperis també són els ‘textos cantats en la litúrgia de l’ofici del Divendres Sant que són com uns retrets de Jesucrist al seu poble’.)