Darrerament s’ha recuperat el dèficit de pluges que hi a les Illes, gràcies sobretot a les brusquines fines i als ruixadets dèbils que s’inclouen dins allò que els pagesos denominen «ploure bé». Fins i tot a Menorca, amb un dèficit que era fins fa poc del 25 per cent, els índexs pluviomètrics han millorat una mica.

Joan Barceló, «Tramuntana de primavera, pluja al darrere» (Diari de Balears, 15 d’abril del 2007)

Nirviós i depressiu, he arribat a Barcelona en els incòmodes seients d’un autocar de la base de Torrejón de Ardoz, a Madrid, i l’entrada a la capital catalana era grisenca i ploviscosa, una brusquina que amarava els vidres del vehicle, un Ford groc i morrut, com aquells que allà a Amèrica són emprats per portar els nens a escola. Barcelona, ara, una vintena d’anys després d’haver estat conquerida per les tropes del general Franco, a hora foscant, tapada per núvols de plom, em semblava irreal, fantasmagòrica i trista.

Miquel Ferrà i Martorell, No passaran! (Barcelona: Proa, 1985)