bressar v

Definició

Gronxar (un infant) dins el bressol o als braços.

Etimologia

Derivat de bres, però hi ha alguna possibilitat que, inversament, bres fos un derivat de bressar; bres és d’origen preromà, probablement d’un cèltic bertiare, ‘sacsejar, brandar’, amb possible encreuament d’una altra arrel indoeuropea semblant, bertio-, ‘jaç’, combinats a causa de l’element comú bert-.

Usos

  • He naufragat a l’antiga,
    nedo vers l’illa deserta.
    Les palmeres de la riba
          es bressen a penes.

    Pere Quart, «Cançó» (Terra de naufragis, 1956)
  • Volen baix els ocells, aquesta tarda,
    com si potser pressentissin l’esclat
    d’un temporal llunyà. L’estança és gran,
    silenciosa i càlida, tranquil·la.
    Mig abaltit, sento que els mots em bressen
    com una branca dòcil. Tornaran
    els dies curts, intensos, reptadors.

    Miquel Martí i Pol, Suite de Parlavà (1991)

Tema de la setmana

Mots extrets de poemes

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

funyirvisar