botifarrenc -a adj

Definició

Relatiu a la «botifarra», nom despectiu de l’antiga noblesa mallorquina.

Etimologia

Segurament prové de botifler (de botinflat), amb aplicació despectiva del sufix -arra pres del nom de l’embotit.

Usos

  • El pare Miquel Alcover era un dels homes més populars entre la «gent d’ordre» de la Ciutat. Era el confés de quasi tots els senyors i senyores que formaven la nombrosa clientela de Monti-Sion, cosa que li permetia tenir una informació detallada sobre una multitud de fets i de persones i li donava una influència extraordinària dins els estaments burgès i botifarrenc: gent de títol nobiliari, militars, metges, missèrs, dones d’alta beateria… Tot passava pel seu confessionari.

    , Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 142
  • No he oblidat mai l’expressió d’alegria diabòlica amb què una beata «botifarra», de comunió diària, anunciava com a segur i pròxim l’afusellament de N’Alexandre Jaume, diputat del Front Popular. I mai no m’he pogut explicar racionalment que hi hagués gent cristiana capaç d’assistir als afusellaments com a un espectacle de ballet, i d’aplaudir gojosament quan sonava la descàrrega assassina.

    Francesc de B. Moll, Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma: Moll, 1975), pàg. 36

Tema de la setmana

Francesc de B. Moll. Mots i expressions balears.

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bon pitotfer gambes