Definició
Relatiu a la «botifarra», nom despectiu de l’antiga noblesa mallorquina.
Etimologia
Segurament prové de botifler (de botinflat), amb aplicació despectiva del sufix -arra pres del nom de l’embotit.
Usos
El pare Miquel Alcover era un dels homes més populars entre la «gent d’ordre» de la Ciutat. Era el confés de quasi tots els senyors i senyores que formaven la nombrosa clientela de Monti-Sion, cosa que li permetia tenir una informació detallada sobre una multitud de fets i de persones i li donava una influència extraordinària dins els estaments burgès i botifarrenc: gent de títol nobiliari, militars, metges, missèrs, dones d’alta beateria… Tot passava pel seu confessionari.
, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 142No he oblidat mai l’expressió d’alegria diabòlica amb què una beata «botifarra», de comunió diària, anunciava com a segur i pròxim l’afusellament de N’Alexandre Jaume, diputat del Front Popular. I mai no m’he pogut explicar racionalment que hi hagués gent cristiana capaç d’assistir als afusellaments com a un espectacle de ballet, i d’aplaudir gojosament quan sonava la descàrrega assassina.
Francesc de B. Moll, Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma: Moll, 1975), pàg. 36
Tema de la setmana
Francesc de B. Moll. Mots i expressions balears.