bescantar v

Definició

Parlar malament (d’algú o d’alguna cosa), difamar.

Cada vegada que el seu soci es gira d’esquena, el bescanta a tort i a dret.

Etimologia

Del llatí vulgar bis-cantare, ‘cantar malament’.

Usos

  • En un país en què la gent no sap llegir ni escriure la seva llengua, el senyor Sagarra creia que el fet d’haver venut 300 exemplars d’un llibre de versos demostrava que el país anava endavant. Per altra part, Sagarra i jo i tots els supervivents de la generació que havia bescantat la cursileria del «Patufet» haguérem de veure, anys més tard, la implantació, en aquest país, de la més sinistra cursileria castellana. L’equivocació fou, així, completa, i Sagarra fou dels qui, anys després, enyorà més explícitament el «Patufet».

    Josep Pla, «Josep Maria de Sagarra i la seva prosa», dins Retrats de passaport (1960)

Tema de la setmana

Aquest any en fa quaranta que va morir Josep M. de Sagarra (1894-1961) i vint que va morir Josep Pla (1897-1981). I, posats a fer necrolatria, avui fa deu anys que va morir Miles Davis…

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

treure (algú) de maremunió