baliga-balaga m i f

Definició

Persona que no té formalitat en res.

El meu cosí és un baliga-balaga, no treballa i sempre arriba tard a tot arreu.

Etimologia

D’origen expressiu amb alternança apofònica.

Usos

  • [21 d’abril de 1918]  El meu parent, baliga-balaga notori, es trobà, en el curs del seu viatge, embarrancat per una manca crònica de diners. Degué ésser com una anèmia de cartera maligna i recalcitrant. De Palamós, abans que li fossin presentades les facturetes habituals, se’n féu escàpol. Però passaren uns anys –no gaires anys– i un dia els seus creditors reberen notícies del sapastre. La majoria hagué de fer un esforç per a recordar-lo perquè la memòria és una facultat molt oportunista i s’adapta admirablement a les possibilitats.

    Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 138

Tema de la setmana

La setmana passada vèiem unes quantes onomatopeies. Aquesta, veurem uns quants mots de creació expressiva i caràcter repetitiu (reduplicacions), mots que no imiten cap so però que suggereixen directament una idea mitjançant el valor psicològic de les seves vocals o consonants. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

rum-rumpoti-poti