bafaner -a adj

Definició

Vanitós i menyspreador, presumptuós.

El candidat és arrogant i bafaner, pensa que guanyarà les eleccions sense esforçar-s’hi.

Un bafaner és algú que bafaneja, és a dir, que presumeix, que es vanagloria excessivament dels propis mèrits, dels propis èxits, de les pròpies riqueses. Una bafaneria és una acció o dita pròpia d’un bafaner. Aquestes paraules s’usen sobretot en valencià.

Etimologia

De baf, d’origen onomatopeic, que expressa l’alenada de vapor.

Usos

  • Després, la majordoma en persona, conduí la fadrina per davall d’arcades i pòrtics, per passadissos de pedra, per sumptuoses sales il·luminades amb torxes i canelobres, per salons encatifats i per davant de mil meravelles que la deixaren esbalaïda.
       —Això perquè veges quina casa serveixes —li deia molt bafanera la majordoma.
       A cada moment, quan s’encreuaven amb algú, el cor de Teresa pegava un bot com si volgués fugir-se’n. I és que temia —i delerava— que alguna d’aquelles persones fos Bernat!

    Enric Valor, «El castell d’Entorn i no Entorn», dins Rondalles valencianes 4 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
  • Alguns hòmens s’alçaren de la cadira d’un bot. La majoria dels qui allí s’aplegaven ja coneixien que anit els fills de Josep Ventura li havien palpat la cara i les costelles a l’enterrador. Bafaners de mena, els Ventura no s’havien pogut estar de proclamar-ho arreu.
       —Ja ho he dit jo, que açò acabarà en sang…
       —Cal que algú avise la guàrdia civil… —advertiren.

    Toni Cucarella, L’última paraula (Barcelona: Columna, 1998)

Tema de la setmana

Vanitosos, ufanosos i bafaners

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

vanitas vanitatumrobar