Definició
Acció de parlar o obrar a la babalà, sense reflexió.
Etimologia
De babalà, mot emprat en l’expressió ‘a la babalà’, de l’àrab ’alà bâb Al-lâh, mateix significat (‘sense reflexió, obrant frívolament’), literalment ‘sobre la porta de Déu’, amb un desplegament semàntic del mot bâb en el sentit de ‘poder, possibilitat’, i d’aquí el valor de ‘en poder de Déu, a la mà de Déu’, és a dir, ‘com Déu vol’.
Usos
Volia titular aquest article de la següent manera: «Pío Baroja, o com els ases els p…», però m’ha semblat que això, escrit en lletres grosses, no vindria de gust a molts lectors partidaris de l’eufemisme. Per aquest motiu he volgut empescar-me una parauleta, donant-li un caient llatinitzat, cosa que la fa apta per a la ciència i que l’ofereixo al primer professor alemany per si la vol aprofitar. «Babalaismus», i «babalaisme», vol dir el fet de parlar a la babalà, que és el mateix que parlar a la tum-tum, dir-les sense engaltar… ‘Es poden dir més bestieses, es pot parlar més a la babalà que com ho fa en Baroja, parlant de l’art i la literatura catalana?
«Pío Baroja o el ‘babalaismus’» (La Publicitat, 6 d’abril del 1924), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 259
Tema de la setmana
Paraules inventades