anar-se’n al calaix

Definició

Morir.

Quan més tranquil podia viure, se’n va anar al calaix.

Etimologia de calaix

Probablement del grec kálathos, ‘cistella, panera’, o, més aviat, del seu diminutiu kaláthion.

Usos

  • Portada d’Itàlia pel germà de la mare, viatger empedreït a qui es titllava en secret de maçó, ateu, irreverent i calavera, i de qui es temia, per reblar el clau, que no deixaria un ral en anar-se’n al calaix, la pintura representava un grup de figures femenines rosades i abundoses les quals deixaven clarejar sense cap mena de pudor els seus encants a través d’uns vels finíssims, vaporosos, una pura il·lusió tèxtil.

    Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 15

Tema de la setmana

Darrers badalls. La que ve: deixondiu-vos, que toca arreplec de virolla! 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

traspassarafluixar els cordons