«SER DE CALAIX»
Resulta sorprenent, de vegades, sentir una traducció precipitada d’una locució com ser de cajón per dir que alguna cosa és òbvia, evident, lògica, irrefutable, indubtable o que cau pel seu propi pes. Hi ha en català una expressió que al·ludeix a un calaix, el de sastre, per denotar que hi cap de tot i tot hi està barrejat, i n’hi ha unes altres en què calaix es refereix a la tomba, i no precisament per guardar-hi coses. La frase feta anar-se’n al calaix significa morir, tenir un peu al calaix és estar a punt de dinyar-la, i portar algú al calaix és directament pelar-lo. Per tant, si diem que alguna cosa és de calaix, el més lògic serà pensar en coses ben tètriques i fins i tot criminals.
- Rudolf Ortega, Tinc un dubte. El petit llibre del català correcte (Barcelona: La Magrana, 2008), pàg. 123
Comentaris recents
a fer punyetes
Tenia entés que anar a fer punyetes venia de que ...
missal
Molt curiós i l'origen del perdre l'oremus. Posa'...
missal
L'oremus és la veta que fa la funció de punt de ...
escolà -ana
L'escolà d'amén em fa venir cap aquí i veig que...
ser un escolà d’amén
Efectivament, Eugeni S. Reig, a l'entrada ...