De pet al cementiri

«SER DE CALAIX»

Resulta sorprenent, de vegades, sentir una traducció precipitada d’una locució com ser de cajón per dir que alguna cosa és òbvia, evident, lògica, irrefutable, indubtable o que cau pel seu propi pes. Hi ha en català una expressió que al·ludeix a un calaix, el de sastre, per denotar que hi cap de tot i tot hi està barrejat, i n’hi ha unes altres en què calaix es refereix a la tomba, i no precisament per guardar-hi coses. La frase feta anar-se’n al calaix significa morir, tenir un peu al calaix és estar a punt de dinyar-la, i portar algú al calaix és directament pelar-lo. Per tant, si diem que alguna cosa és de calaix, el més lògic serà pensar en coses ben tètriques i fins i tot criminals.

  • Rudolf Ortega, Tinc un dubte. El petit llibre del català correcte (Barcelona: La Magrana, 2008), pàg. 123

Mot relacionat