«SER DE CALAIX»

Resulta sorprenent, de vegades, sentir una traducció precipitada d’una locució com ser de cajón per dir que alguna cosa és òbvia, evident, lògica, irrefutable, indubtable o que cau pel seu propi pes. Hi ha en català una expressió que al·ludeix a un calaix, el de sastre, per denotar que hi cap de tot i tot hi està barrejat, i n’hi ha unes altres en què calaix es refereix a la tomba, i no precisament per guardar-hi coses. La frase feta anar-se’n al calaix significa morir, tenir un peu al calaix és estar a punt de dinyar-la, i portar algú al calaix és directament pelar-lo. Per tant, si diem que alguna cosa és de calaix, el més lògic serà pensar en coses ben tètriques i fins i tot criminals.

• Rudolf Ortega, Tinc un dubte. El petit llibre del català correcte (Barcelona: La Magrana, 2008), pàg. 123