La Unió actual de 15 membres no és precisament gaire àgil ni lleugera. Si hi afegim deu països més, cadascun d’ells amb demandes i interessos propis, la UE podria arribar a la paralització absoluta. Atesa la magnitud del repte que té al davant, el que és remarcable és la manca de preparació. En lloc d’afrontar la necessitat de reformar les institucions i el pressupost de la UE, els líders europeus han tendit a amagar el cap sota l’ala. Mentre que els països d’Europa de l’est han fet molts sacrificis, els 15 membres actuals fins ara no n’han fet cap.

«Europa es mou cap a l’est», El món el 2003 (València: Edicions del País Valencià, 2002)

En general, l’actitud dels consumidors de televisió consisteix a «mirar obedientment». Jo no sóc, que conste!, dels qui estan en contra de la «tele», dels qui es neguen a «mirar-la» (que seria com posar el cap sota l’ala, segons la tàctica de l’estruç). Pense que es tracta d’una proposta tecnològica de profundes conseqüències col·lectives, culturals o no, més aviat no, que determinen idees i comportaments en un grau decisiu. Vull dir: és l’instrument d’«alienació» més poderós que existeix ara com ara. I ben difícil de contrarestar.

Joan Fuster, Raons i paraules (Barcelona: Hermes, 1999)