Definició
1 Sense subjecció, sense trava o embaràs de cap mena, amb entera llibertat.
Els nois jugaven allerats. Corria allerat.
2 Benestant, que viu còmodament, sense estretors de cap mena.
Són gent allerada. Viuen allerats.
Etimologia
D’allerar, ‘donar llicència, permís; permetre’s (de fer una cosa)’, derivat del català antic lleer, llatí licere, en el valor sobretot de substantiu, ‘llicència, autorització’, que per analogia es convertí en lleure. Lloure, il·lícit i llicència tenen el mateix origen etimològic.
Usos
—Què té de mal anar a fer saber a una pobra dona que si podem ajudar-la en alguna cosa…?
Emili Teixidor, Retrat d’un assassí d’ocells (Barcelona: Labutxaca, 2011), pàg. 164
—Tants dies després…?
—Una desgràcia no és el mateix que una malaltia… Ningú no s’ho esperava i tots vam quedar sense saber què dir ni què pensar… i ara em sap greu no haver anat a veure la pobra Pauleta. El teu pare i en Dionís es coneixien molt, tots dos corrien allerats darrere els ocells…
—Eren amics?
—Abans de la guerra, abans de casar-nos…La mare ho va dir, un d’aquells dies de la mort d’en Dionís Seguí i del seu fill:
Emili Teixidor, Retrat d’un assassí d’ocells, pàg. 43
—Si no hagués estat per la fal·lera dels ocells, el teu pare i Musiú Pierre no s’hagueren dit mai res. I el pobre Dionís, que sortia de matinada a caçar-ne amb ell, tres quarts del mateix. I tot això venia de la vella Madama Marguerite que era la més allerada de tots. Ella havia encomanat la dèria pels ocells a tota la família, menys al germà petit, Musiú Robert, que ara és l’hereu.
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis en record d’autors que ens han deixat el 2012. Recordeu que ‘Cada dia un mot’ tanca per vacances fins al 7 de gener. Bones festes!