afeixugar v

Definició

Una càrrega, fer sentir fortament el seu pes sobre el qui la suporta.

Els farcells, els sacs i les maletes afeixugaven els qui fugien del país.

Avança lentament, perquè duu la motxilla tan plena que l’afeixuga.
També s’usa en sentit figurat: Se sentia afeixugat per les moltes responsabilitats que tenia.

Etimologia

De feixuc -uga, derivat de feix (amb el sufix -uc), del llatí fascis, mateix significat.

Usos

  • Més tard van desembarcar en una platgeta menuda, sota el camí d’Anacapri, on hi havia tot d’estrelles de mar i, com a tot arreu, una gran quantitat d’ocells, les úniques criatures sorolloses, amb ells dos, en un paisatge que reposava com suspès en el temps.
       Tanta bellesa gairebé afeixugava el cor i l’Alba, amb un accent estrany, digué:
       —I pensar que, si no hi arriba a haver aquest cataclisme, no ho hauríem vist mai!
       En Dídac opinà:
       —Potser sí, de més grans.
       Però ella pensà que, de més gran, en Dídac hauria estat un pobre assalariat, potser un mecànic, i ella… què hauria estat, ella?
       L’angoixava la certesa monstruosa que eren feliços sobre una muntanya de cadàvers.

    Manuel de Pedrolo, • Mecanoscrit del segon origen (Barcelona: Edicions 62, 1974)

Tema de la setmana

El Mecanoscrit del segon origen fa 40 anys

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tossaescudellar