adondar v

Definició

1  Fer dòcil, reduir a l’obediència, domar.

Adondar un cavall. Adondar un fill díscol.

2  Avesar, acostumar-se a una cosa que abans era molesta o difícil.

Adondar algú a una tasca. Adondar-se a viure al camp.

Etimologia

Alteració del català antic domdar, domtar, mateix significat, del llatí domĭtare, derivat freqüentatiu de dŏmare, ídem.

Usos

  • Molt de llarg en llarg, la família em venia a fer alguna visita. Era una cosa rutinària i freda, no teníem res a dir-nos, i tant jo com ells frissàvem que el funcionari ens anunciés que l’hora de visita era acabada.
       M’adonava que m’anava adaptant a la vida de presó, que m’hi adondava, i allò no era gens del meu gust perquè, a la presó, adaptar-s’hi i resignar-se és deixar passar el temps inútilment. I a mi em calia activar-me per no perdre la meva manera pròpia de pensar, la meva autonomia. No volia pas que el sistema m’absorbís.

    Miquel Adrover, L’home del dit tallat (Palma: Documenta Balear, 2016), pàg. 172
  • N’Armando!… Ja no n’hi havia d’artistes com aquell. S’havia nodrit en les darreries de l’escola romàntica, i no podia ai! adondar-se an els nostres temps positivistes, com diuen els lletruts, o de pa-en-butxaca, com diem nosaltres ignorants.

    Miquel dels Sants Oliver, L’hostal de la Bolla (1903)

Tema de la setmana

Mots d’ací i d’allà (el d’avui s’usa sobretot a les Illes)

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ni de bon trosno val a badar