a trossos i mossos loc adv

Definició

D’una manera irregular, sense atenció, sense cura.

Tot ho fan a trossos i mossos.

També: a trossos i a mossos. Aquesta expressió s’usa sobretot en valencià.

«A trossos i a mossos | farem un gipó | de pell de borrego | que em coste un dobló» (cançó popular de Benassal, a l’Alt Maestrat).

Etimologia de tros

D’origen incert, potser del llatí thyrsus, i aquest, del grec thýrsos [θύρσος], ‘tija’; hi degué influir fonèticament el català trossar ‘arromangar; embolicar’, del llatí torsus, participi de torquere ‘torçar’, i destrossar; el significat de ‘tija’ s’estengué al de tros de qualsevol cosa. Per a l’etimologia de mos, vegeu aquest mot.

Usos

  • Era un elegant vestit de capa, amb el coll cenyidet i les mànegues japoneses que m’havia estat cosint a trossos i mossos amb la idea de sorprendre Manel el primer divendres de Festes del Poble d’aquell any, el dia que els amics de la colla havien triat per celebrar que li havien donat la llicència. Me l’havia tallat la meua germana Teresa —a sa casa, mentre jo, entre prova i prova, ajudava darrere del taulell— i m’havia costat Déu sap quant poder tindre’l a punt per a aquell dia —i un grapat de nits en vetla, mal enllumenada; que els meus dits no són de plata, com els d’ella, i la poca traça que tinc cosint me l’he guanyada a força de perseverança.

    Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002)
  • Però no podíem continuar allí els quatre abocats al diari, perquè les nou ja estaven a punt de tocar, i pujàvem el carrer cap a les escoles encara llegint a trossos i mossos i fent-nos observacions.

    Víctor G. Labrado, La mestra (Alzira: Bromera, 2010 [1995])

Tema de la setmana

Locucions rimades

Temes i etiquetes

11 comentaris a “a trossos i mossos”

  1. RodaMots

    El 1906 Joaquim Martí i Gadea (Balones, el Comtat 1837-1920) va publicar un llibre titulat Tròços y mòsos, ó retalls de la nòstra tèrra, per un aficionat, molt pagát de les còses d’ella, reeditat el 1994 en edició facsímil per les llibreries París-València.

    Respon
    • Eugeni S. Reig — Alcoi/València

      En valencià la paraula “mos” es pronuncia amb o doble oberta i, per tant, el plural “mossos”, també. Trobe sorprenent la pronunciació “mossos” (de mossegar) amb o tancada. Per a mi els “mossos” (amb o tancada) són els d’esquadra.
      Posaria la mà en el foc que no hi ha cap parlar valencià en el qual es pronuncie “mos” (de mossegar) amb o tancada. El pronom col·loquial “mos” sí, eixe sí que és amb o tancada: No mos ho volen tornar, mos han fotut.

      Respon
  2. Marie Ange Llugany — Elna

    La definicio em fa pensar a una expressio dels meus pares:ha fet aquesta cosa “al truc a l’embut”
    No sé si era rossellonesa (del pare) o empurdanesa (de la mare)

    Respon
    • Joan BOSCH — Elna

      Marie Ange Llugany, l’expressió correcta és «de truc a l’embut», que també podem escriure tot agafat: «de trucalembut» i significa: de poca valor o de mala qualitat. No és pas un equivalent de l’expressió d’avui.

      En trobareu la definició completa al Vocabulari rossellonès de Renat Botet i al Diccionari del rossellonès de Pere Verdaguer.

      El DCVB (Diccionari català-valencià-balear) també l’arreplega a l’entrada trucalembut.

      Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

adiu, Feliu!de pega i mastega