Definició
A corre-cuita, amb presses, sense dedicar-hi el temps degut.
Com que feia tard, va arreplegar totes les coses a cuita-corrents i es va descuidar d’apagar el forn.
Usos
El 24 d’agost de 1944, la novena companyia de la segona divisió blindada del general Leclerc («la nou») es dirigeix a cuita-corrents cap a París, encapçalada pel capità Dronne, l’adjunt del qual era el tinent Armando Granell, cap de la quaranta-novena brigada mixta durant la guerra d’Espanya…
«De la guerra civil espanyola a la segona guerra mundial», dins Les ruptures de l’any 1939 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000)