a bondó loc adv

Definició

En abundància, en gran quantitat.

I va anar el vi a bondó, i el sarau i la tabola fins més avant de la mitjanit.

En aquesta zona hi ha margallons a bondó.

«Tenim les dites: A l’agost, most, i pel setembre figues a bondó. A l’Ascensió, cireretes a bondó. Si vols collir a bondó, per Sant Joan fes un bon llauró» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre, Alzira: Bromera, 2015).

Etimologia

D’una falsa divisió de l’abundor, d’abundar, del llatí abundare, mateix significat, derivat d’unda, ‘ona’.

Usos

  • —Pensa allò que vulgues, però és molt poètic això del naixement del Jesuset —féu ella.
       —Ai, el pes de la tradició literària! —vaig comentar per fer-la distraure’s i desbatejar una mica—. Ara queda poc, mamà; en acabar-se la guerra, tindreu misses i commemoracions a bondó.
       Ella va concedir-me:
       —Una cosa és Jesucrist, i una de ben altra els seus partidaris.

    Enric Valor, Enllà de l’horitzó (València: Tàndem, 1991)
  • Al contrari que la música o, sobretot, la gran literatura russa de la segona meitat del segle XIX, la pintura d’aquell país no va ser tan apreciada a la resta d’Europa en el seu moment, potser perquè llavors no disposava dels mateixos mitjans de difusió, i més endavant, els processos històrics no van treballar, precisament, a favor seu. La història, ja se sap, pot ser molt injusta, i en aquest cas ho va ser a bondó. Injusta i desgraciada.

    Enric Sòria, «Imatges vives» (Quadern d’El País, edició de València, 19 de maig del 2005)

Tema de la setmana

Locucions amb mots únics

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a l’engròsd’amagatotis