Definició
Onomatopeia per expressar el soroll d’una cosa que fa un moviment de vaivé, com ara les onades, un balancí, un gronxador, etc.
La campana, sense batall, anava fent zim-zam.
Seia davant una màquina de fer jerseis que tenia en un racó i, zim, zam, en feia de tots colors per a una botiga de la ciutat.
Amb aquest mateix sentit, també es poden fer servir altres variants com ara zum-zum o zam-zam: El zam-zam sord de les onades batent contra la costa (V. Català).
Etimologia
D’origen onomatopeic.
Usos
Les dones omplien la galleda al rentador de l’entrada i, zim, zam, escampaven l’aigua amb aquella traça, i tornem-hi, mentre explicaven a la veïna les primeres notícies del dia.
Joan Solà, «Arruixar» (Avui, 4 d’abril del 1992)La Marta s’asseu just a l’entrada. D’allí estant pot veure altres concavitats, algunes, arran d’aigua i inaccessibles a l’hora baixa, quan puja la mar. Sota el peus sent el zim-zam de les ones, que espeteguen mandroses contra la rocalla. La Marta alena pregonament i els seus pulmons s’omplen amb la salabror de l’aire i s’humiteja els llavis ressecs amb la llengua…
M. Carme Rodríguez Virgili, Benvinguda, Marta (Valls: Cossetània, 2002), pàg. 83
Tema de la setmana
Onomatopeies