Definició
Estri per a pegar a les bèsties que consisteix en una vara generalment de freixe, que porta al seu extrem una cordeta, una tira de cuir, etc.
«No tots els qui porten xurriaques són carreters»: significa que les aparences enganyen.
També: suriaques, surriaques, xurriac, suriac
Etimologia
D’un mossàrab atxorriiaka, d’una forma estorriiaca, metàtesi d’un llatí vulgar excorrigiata, mateix significat, derivat del llatí corrigia, ‘corretja’. Un cop donat amb unes xurriaques és una xurriacada. Pegar amb les xurriaques és xurriaquejar.
Usos
El cas és que, en això de les disculpes, queda clar que els catalans només podem aspirar a presentar-ne, mai a rebre’n i molt menys a exigir-ne: el fet diferencial devia ser això. Acabem-ho d’una vegada, doncs: que el Parlament faci una llei per la qual els catalans demanem perdó al món sencer per la nostra lamentable existència, i presentem-la amb un gran acte de contrició a l’esplanada del Fòrum, amb cilicis i xurriaques. Segur que aquesta llei seria molt més benvinguda que l’Estatut, i d’aplicació molt més senzilla. Si és que ja està bé d’anar emprenyant tothom, home.
, «Mil disculpes» (Avui, 14 de juny del 2008)I sonava espetec de xurriaques i, retrunyint cases amunt, s’alçava fins al cel la veu poderosa del carreter, una veu en la qual semblava rebrollar el crit salvatge de l’antic domador de bèsties. «Olla ooh! Arri!» I el ronc intermitent, que llançava la ciutat reganyosa, anava creixent, creixent, atansant-se… Era que ja el carro entrava dins el sonorós carrer de Ciutadans.
La parada (1919)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és de Jordi Vidal, de Coll de Nargó (Alt Urgell), que en proposa la forma suriaca: «El mot no s’usa, com no s’usen bèsties per a les feines del camp, però estaria bé poder-lo mantindre».
