Va passejar la vista més enllà del vagó i va intercanviar la mirada amb un xeic que portava el cap cobert amb un mocador gros i blanc. Ubach, conscient que aquell home ostentava un títol de gran distinció entre els musulmans, només reservat als descendents del gran Profeta, li va adreçar una lleu reverència amb el cap que va ser assumida pel xeic, que l’hi va tornar amb una aclucada d’ulls en senyal d’agraïment.

Martí Gironell, L’arqueòleg (Barcelona: Columna, 2010), pàg. 54

Va haver de passar molt de temps perquè a la fi m’assabentara que allò era Nova York i que jo ara era una nena americana; no: un nen americà, de família ben situada, amb el pare enginyer d’una empresa d’electrònica i un salari que en ma casa hauria estat de xeic del petroli.

Isabel-Clara Simó, Alcoi-Nova York (Barcelona: Edicions 62, 1987), pàg. 25