Definició
Soroll que fa una vianda quan es cou o fregeix a foc lent.
Etimologia
De xauxinejar, xauxinar, ‘fer un soroll sibilant les viandes quan es couen o fregeixen a foc lent’, d’origen onomatopeic.
Usos
El xup-xup de les nostres àvies, el xauxineig de les cassoles, la suculència dels guisats, l’aroma mel·líflua de les postres casolanes, els davantals amb pòsit, la prestidigitació de milers de mestresses davant dels fogons durant segles i segles. Tot això s’està perdent. La cuina catalana ja no està de moda. Tota una herència gustativa s’esvaeix en una època cada cop més líquida i immediata, en què no hi ha temps ni per cuinar. S’evapora entre envasos de plats preparats i menjar porqueria, que han esdevingut la norma a la majoria de llars i d’estómacs.
Oriol Lapeira Portús, «El xup-xup que ens agermana» (La Mira, 26 de desembre del 2023)
Tema de la setmana
Aquesta setmana us presentem, per als qui encara no el coneixeu, el magazín La Mira, i us animem a subscriure-us-hi. Ara han celebrat els primers sis anys d’aquest «periodisme a foc lent» (com el xauxineig d’avui), «amb una mirada pròpia i amb una explicació del país i la seva gent», i un pes molt important dels continguts fotogràfics. Veurem uns quants mots trets dels seus articles, amb els enllaços corresponents perquè en puguem fer un tast.
A casa, de les patates fregides, l’àvia en deia trumfes viues o també patates viues, i era pel soroll que veien en fregir-les, però mai havia sentit el mot xauxineig.