Definició
Cada glop d’un líquid que hom xarrupa o beu paladejant, com xuclant.
Va beure l’últim xarrup de vi.
Etimologia
De xarrupar, d’origen incert, probablement de caràcter expressiu i fins potser del llatí sorbere, mateix significat, i encara del seu derivat exsorbere, ‘engolir’, alterat pel substrat basc pirinenc.
Usos
Va anar fins a l’armariet del menjador i va agafar una ampolla de la lleixa de més avall. Després va agafar un got petit de vidre esmerilat que ja no recordava quin client els havia portat d’algun país llunyà, potser de Rússia, i el va omplir fins gairebé al capdamunt. Es va repenjar al moble i en va anar fent xarrups petits que deixava una estona a dins de la boca abans d’empassar-se’ls. L’estimulava a continuar bevent escoltar els sorolls que sortien de la seva boca i com ressonaven en el silenci contingut de la nit a ciutat. Algú va passar pel carrer, rient. L’Antònia va somriure amb ganes. Si li venia al cap algun pensament desagradable, el foragitava amb un altre xarrup.
Alba Sabaté, Aniversari (Barcelona: Empúries, 2014)Després va fer el primer xarrup, es va cremar però en va fer un altre. Va deixar la tassa, va fer una bona pipada i mentre treia el fum es va deixar anar damunt d’un coixí que hi havia a terra i es va estirar tan llarga com era.
Isabel Olesti, La pell de l’aigua (Barcelona: Proa, 2012)
Tema de la setmana
Mots que acaben en up
Bon dia, respecte l’etimologia jo diria que seria al revés, d’origen basc pirinenc (Iber) alterat pel llatí (que va ser posterior). La gent parlava abans que vinguessin els romans a influir.
“Xarrup”, com el francès “sirop”, sembla venir de l’àrab “sarab”, turc “çarap”.
D’aquest mateix origen tenim xarop (http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144131), però la relació que pugui tenir amb ‘xarrup’ és incerta.