—Que no vares aprendre a parlar anglès, a l’escola francesa?
—Només una mica, com la gran majoria de gent que ha passat pel sistema escolar francès. Set anys d’anar-lo estudiant i, al final, podem xampurrejar un xic d’anglès, tot envermellint. Senti una enveja considerable d’altres sistemes educatius capaços de formar gent realment políglota. A França no funciona, però no és greu, ja que els francesos, en el fons, estan orgullosos de ser monolingües.

, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 70

No hi ha cap prova que a la cort comtal de Barcelona s’escrivís res en català abans del segle XIII: tot s’escrivia en llatí. Però al segle XIII la cosa va canviar. El català, que era la llengua que parlaven els nostres reis, va fer el salt a la documentació oficial. El català era la llengua que parlaven principalment, però no pas exclusivament: a part de xampurrejar el llatí, també parlaven aragonès. A la crònica de Jaume I en tenim alguna prova: hi ha un passatge en què l’infant Pere, el futur Pere el Gran, s’adreça en aragonès al seu pare.

L’aventura del català. De les «Homilies d’Organyà» al nou Estatut (Barcelona: L’Esfera dels Llibres, 2006), pàg. 60