Els cinc quilòmetres que hi ha de l’hotel a Palma discorren entre edificis d’hostatge i comerços als quals basta donar un cop d’ull per veure que aquesta santa terra cultiva amb entusiasme totes les variants del desastre. Taulells plens de productes de mala qualitat, xemeneies que embruten les façanes, rètols lluminosos amb lletres caigudes, pasodobles gravats per orquestrines de pluriocupats, solars de llum suburbial, voreres estretes, arbres que mai no faran ombra. Un desastre. Un lloc que no pot ser mai la terra nativa de ningú, un país d’estada, de passada.

Guillem Frontera, La ruta dels cangurs (Barcelona: Laia, 1980), pàg. 51