Definició
Element químic, de nombre atòmic 74 i símbol W, de color blanc grisenc, molt dur i dens, que es fon a una temperatura molt alta. És també conegut com a tungstè.
També: wolfram, wolframi
Etimologia
De l’alemany Wolfram, ‘mineral de tungstat de ferro i manganès, d’on s’extreu el tungstè’, de l’alemany Wolf, ‘llop’, i l’antic alemany mitjà râm, ‘sutge, brutícia’, usat despectivament pels miners que en trobaren cercant estany. I tungstè ve del suec tungsten, compost de tung, ‘pesant’, i sten, ‘pedra’.
Usos
—La cosa va durar dos anys i mig, entre 1940 i 1943. Vaig aprofitar per fer negocis. El més important va ser la venda de volfram als nazis. Saps el que és el volfram, Estrela?
Noms a la sorra (Barcelona: Columna, 1995), pàg. 165
—Ni idea.
—També es diu tungstè…
—Encara menys.
—Serveix per preparar filaments de bombetes i làmpades incandescents. S’hi fan aliatges que suporten temperatures molt altes. I en forma de carbur agafa una duresa que és el millor per a la construcció d’eines de tall.
Tema de la setmana
Manlleus extrets de Noms a la sorra, de Lluís-Anton Baulenas, a càrrec de Cathy Ytak, rodamotaire convidada de la setmana