Estevet: El que vol tenir parròquia ja no la té d’esperar a casa, sinó que la té d’anar a cercar. Jo tinc ideies noves, pare.
   Senyor Ramon: Ideies, eh! Això et darà pa! Corren uns temps de desfici, que si en Narvàez no hi intervé, ens en anem al precipici, amb vetes, amb capses i amb trenzilles! Jo no ho veuré, però vindrà temps que el comerç de la merceria serà un comerç d’esvalotats.
   Estevet: Això, no!
   Senyor Ramon: D’esvalotats! Hi haurà gent que no anirà a missa, ni farà l’amistat al pare, i que retirarà a les onze.

Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve (1917)

   —Hi ha molt de veritat en el que ha dit Shere Khan. Aquest cadell haurà d’ensenyar-se a la ramada. Vols quedar-te’l, Comare, tanmateix?
   —Quedar-me’l? —féu ella amb un sospir—. Ha vingui nuet i de nit, tot sol i amb molta gana; i no tenia por! Mira: ara ha apartat una mica un dels meus fills… Quedar-me’l? Ja ho crec, que me’l quedaré! Ajoca’t quiet, granoteta. Oh Mowgli! (perquè et diré «Mowgli, la granota»: saps?). Vindrà temps que tu caçaràs Shere Khan, com ell volia caçar-te.

Rudyard Kipling, El llibre de la jungla (traducció de Marià Manent, 1920)