Definició
Camí estret, sendera.
Darrere l’ermita comença un viarany que va a parar al torrent.
També s’usa en sentit figurat:
Quins estranys viaranys segueix el seu pensament?
Etimologia
Probablement derivat de vier, llatí viarius, ‘relatiu als camins’, derivat de via, ‘camí’, amb el sufix antic -any, que apareix en altres mots (carrerany, rierany, etc.), del sufix adjectival llatí -aneus.
Usos
No vaig trobar-te, viarany secret
cap als cims insegurs, coberts de boira,
del sentiment, sols entrevistos lluny.Atret només per ells, però mancant-me
Joan Vinyoli, «L’inaccessible», dins Les hores retrobades (1951)
les fortes ales que demana un vol
inusitat, tan sols per apropar-s’hi,
em vaig quedar fent via per carenes
inacabables de muntanyes tristes,
inhabitable solitud de l’erm.En Rubio, empleat del London and Westminster Bank, a punt d’ésser traslladat a la sucursal que aquest banc acabava d’obrir a Barcelona, fou el meu introductor a la geografia urbana de Londres. Durant deu o dotze diumenges d’hivern sortírem a passejar plegats les darreres hores del matí —la tardor i l’hivern de Londres, contràriament al que molts creuen, serien clements si no fos per les boires— i recordant certament les passejades del diumenge a la tarda a París, pel Bois de Boulogne i pel Bois de Vincennes, tot cantant «Per tu ploro» i «El toc d’oració», en Rubio em va descobrir tots els viaranys de dos vells parcs londinencs: Finsbury Park, a la vora de casa seva, i Regent’s Park, a la vora de casa meva. Caminàvem un parell d’hores però érem a Londres i no gosàvem, naturalment, cantar sardanes. Ens haurien pres per ximples.
Eugeni Xammar, Seixanta anys d’anar pel món (1974)
Tema de la setmana
Camins i caminois