Definició
1Â Passar la nit o una part de la nit sense dormir.
Fa dies que vetllo fins a la matinada. He vetllat tota la nit.
2 Passar la nit despert prop d’un malalt o d’un mort.
Ma germana vetlla l’avi. Era d’una confraria que es dedicava a vetllar moribunds. Riure’s del mort i del qui el vetlla.
També: vetlar (vegeu acà on diuen vetllar, vellar, vetlar i velar).
Etimologia
Del llatà vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’. Més mots de la mateixa famÃlia són desvetllar, revetlla, vigilant, vigÃlia, vigent i envigorir.
Usos
Assumiràs la veu d’un poble
Vicent Andrés Estellés, «Propietats de la pena», dins Llibre de meravelles (1971)
i serà la veu del teu poble,
i serà s, per a sempre, poble,
i patirà s, i esperarà s,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixarà s de comptar les sÃl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
Tema de la setmana
Mots i versos del Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés