vedet f

Definició

1  Artista principal d’un espectacle de teatre, cinema, varietats, circ, etc.

Mistinguett, una cèlebre vedet francesa, va actuar al teatre Apolo del Paral·lel, a Barcelona, l’any 1931.

2  Per extensió, persona que crida l’atenció, que es vol fer notar en un determinat grup.

En Quim es va convertir en la vedet de la festa.

Etimologia

Del francès vedette (com s’escrivia fins que es va adoptar la grafia vedet), mateix significat, i aquest, de l’italià vedetta, ‘lloc elevat d’un sentinella’, alteració de veletta, íd., d’origen incert.

Usos

  • —És francès, del segle passat. Les arracades i l’anell també són francesos.
       —Que has fet una volta per París, aquesta tarda?
       —Per París? Estimat, et trobes bé?
       —Era broma.
       —El Joan ha obert una botiga d’antiguitats.
       —El Joan? Quin Joan?
       —No te’n recordes, del Joan? Bé, és igual. Saps? Potser m’ha pres el pèl, però jo m’ho he cregut, que tot això era francès. I em penso que era d’una d’aquelles vedets, saps? D’aquelles que cantaven i ballaven, i els homes els regalaven flors, bombons i joies… Vols que balli per tu?
       Ni per un moment no li va interessar saber quant havia gastat en la compra d’aquelles valuoses antiguitats.

    Maria Jaén, Sauna (Barcelona: Columna, 1987)
  • I seguia cantant, i jo no sabia com posar-m’hi. Era demencial: la iaia amb una trompa com un piano cantant sota la mirada de cambrers i de les altres taules. De tant en tant algú l’aplaudia i ella es girava i agraïa el gest com si fos la Caballé: si la meva àvia no s’hagués posat a fer croquetes, hauria estat una vedet sensacional. Du incorporat el sentit de l’espectacle, la performance: i sempre he pensat que amb talons i plomes estaria fantàstica.

    Salvador Sostres, «La iaia alegre» (Avui, 7 de maig del 2005)

Tema de la setmana

Artistes de l’espectacle

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “vedet”

  1. Albert Torres — Sant Andreu de Palomar

    A casa sempre he sentit, i encara ho diem, que tal o qual dona es una “mistinguet”. Ho diem per aquelles dones/senyores que sempre van molt ben arreglades, ben vestides i que, a més, ho fan amb cert deix de superioritat o mirant als altres per sobre les espatlles. Entenc que deu ser una expressió heretada dels temps de la famosa vedet Mistinguett i que ha anat caient en desús. Jo de fet l’he dita sempre però sense saber la història de la vedet, fins fa poc temps que vaig descobrir-la. Suposo que encara hi deu haver cases on es diu, però en un àmbit familiar, ja que al carrer fa anys que no l’he sentida mai.

    Respon
      • Jordi Quinquillà i Pedro — Barcelona

        La meva avia de casa -la paterna- la tenia sempre a la boca, la Mistinguett. Es veu que l’havia vista actuar al Paral·lel abans de la guerra. I tota la vida a casa el seu nom ha estat sinònim de vedette -així en francès com mana la tradició- en la segona accepció que registreu: la de persona -molt principalment dona en el nostre cas- que crida l’atenció, que es vol fer notar en un determinat grup.

        Respon

Deixa un comentari a Jordi Quinquillà i Pedro

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

saltimbanquijoglar joglaressa