Definició
Expressió usada per a concloure definitivament una explicació, un perÃode, etc. i que equival a «això és tot».
M’ha dit que tots havien arribat bé. Ve-li aquÃ.
Vostè és un mal educat, ve-li aquÃ. Deixi’m acabar de parlar.
També: ve-t’ho aquÃ
Etimologia
Ve és una forma arcaica o col·loquial d’imperatiu del verb veure (veges).
Usos
No passo un sol dia de la meva vida sense recitar-me en veu baixa o en veu alta, seriosament o per facècia, tot vestint-me o tot afaitant-me, alguns versos catalans, castellans, francesos o italians. Si ara llegeixo poques novel·les, no és pas perquè detesti el gènere, sinó perquè el respecto massa. […] Però no puc suportar que, pel sol fet d’apuntar al cel, els autors vulguin ser tinguts per celestials, ni que pel sol fet d’escriure coses obscures vulguin ser considerats com a profunds. Ve-li aquÃ.
Carles Soldevila, Del llum de gas al llum elèctric. Memòries d’infà ncia i joventut (Barcelona: Empúries, 2002 [1951]), pà g. 120—Vostè ha vist res, senyor Joanola?
Josep Pla, 17 d’agost del 1918, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)
   —Al principi em semblà que veia la xemeneia i la fumerola d’un vapor… Després m’ho ha semblat menys. En realitat, no he vist res. Absolutament res…
   —I doncs, què ha estat això? Perquè la ullera sembla bona…
   —Vostè dirà … MagnÃfica! Vol que li sigui franc? Ha estat una falsa alarma, ve-li aquÃ…! —ha dit, una mica reduït i escorregut, el senyor Joanola.
Tema de la setmana
Mots amb veure, ve-li aquÃ