Definició
Expressió usada per a indicar sorpresa, indignació, enuig, etc.
Vatua, ha vingut el president! Si havia dit que no vindria!
Aneu alerta amb el que dieu, vatua!
Vegeu també vatua l’olla!, vatua listo!
Etimologia
Deformació de voto a, molt usada com a exclamació emfàtica a Catalunya i Mallorca. Vatua o Voto a és una frase incompleta; la frase completa és Voto a Déu o Voto a Cristo, i aquestes dues expressions, considerades blasfemes, s’han deformat per eufemisme en moltes maneres; vegeu-ne algunes ací.
Usos
Vaig demanar al monjo si a Montserrat no hi havia pas també alguna Porta del Perdó que procurés la remissió de tots els pecats que un hagués comès. Allà no tenien cap porta com aquella, em va respondre, però sí germans confessors que posarien fi a les meves cuites. «Vatua i revatua», vaig pensar, i en fer-ho vaig adonar-me que les expressions catalanes m’anaven calant com l’aigua de pluja, «si ara vas a veure un d’aquests germans confessors, què li diràs?» Quins comptes pendents tenia amb Déu? No eren pas els pecats, el que afeixugava la meva ànima, sinó aquella enyorança que m’acompanyava a tot arreu, com la música.
Ramon Monton, El nyèbit (Barcelona: Proa, 2003), pàg. 279—En Miquelet no se troba gaire bé, avui. No sé què li ha passat. Tot el dematí fora i ha tornat alterat. No me n’ha volgut contar res.
Antoni Rodríguez Mir, Pac qui deu (Palma: Lleonard Muntaner, 2020)
—Vaja —contestà l’home, i esclafí a riure—. Crec que ho sé. Vatua! Avui dematí l’he trobat pels camps de la Pota del Rei. Ell anava amb la filla del llibreter i jo venia de la finca d’en Roig. Sense voler-ho m’he trobat amb la brega.
—Qui s’ha barallat? —demanà neguitosa la dona, desviant la mirada dels fogons i adreçant-se a l’amic.
Tema de la setmana
Mots que trobem a 1.111 llamps i pestes, d’Antoni Rodríguez Mir, publicat fa poc per Lleonard Muntaner i un dels èxits del darrer Sant Jordi a les Illes. Ja n’han fet la segona edició!