La gent que els dies de festa s’aixeca d’hora, tenir-ho tot planificat, renunciar. La gent que creu que té la veritat, la gent que creu que ha de dir-la, la gent que menteix per fer mal, les ideologies. La traïció a l’amic, la gent que no té enemics, l’ultratge de la bellesa. Menjar a qualsevol lloc, no cedir al caprici, que res no et faci il·lusió, el migdia. L’aigua natural, fer esport, les vambes. Els dimarts, i que estigui tancat el bar de la cantonada.

Salvador Sostres, «Coses que ens molesten», dins Escric molt bé (Barcelona: Ara Llibres, 2003), pàg. 28

A última hora s’ha afegit al debat la proposta de vetar un altre grup de turistes provinents de països del Golf que tenen la mania d’anar a comprar al passeig de Gràcia massa tapades. Així doncs, què hem de fer? ¿Com ens hem de vestir? ¿Ni massa roba ni massa poca? Potser haurem de crear una nova figura a les entrades de la ciutat que decideixi si anem prou decents o ens passem per accedir-hi. Un macarra de discoteca amb un dress code clar i català que digui, darrere les ulleres fosques: «Bambes no».

Najat El Hachmi, «Tapa’t, però no massa» (El Periódico de Catalunya, 25 de maig del 2010)